Maider Aldasoro, Charlotte Nordgren Sewell, Elisa Pardo Puch, Mayra vom Brocke, weecolors. ‘An Oral Exhibition’
24 November 2023 — 11 January 2024
- Curators
- Caterina Almirall
- Venues
- SAC- Centre Cívic Sant Andreu
- A project by
- Sant Andreu Contemporani
Add to calendar
She has learned to spit and amuse herself by leaving little puddles of saliva that she spreads with her hand or foot. She now sits on my lap, looking towards me, intertwined, she reaches out her hands towards my face and she puts her fingers in my mouth, she wants to hold my tongue, touch it, stretch it. It’s weird and annoying, but I let her explore, the teeth, the lips, the saliva. She sticks her tongue out, she says aaaaaaahhhh smiling, insistent, she wants our tongues to touch. Someone says that’s not right, that there are too many bacteria in the mouth. I think how she came out of me a little over a year ago, how she continues to feed from me every day when she sucks, milk that comes out from me and that my body continues to produce, and it still seems magical to me. She says the first words, mom, boob, water, no. Our tongues touch and tickle.
An Oral Exhibition takes the tongue as an organ, a muscle of the mouth, like a member or an extremity that gestures in the darkness and humidity of the oral cavity and that communicates the exterior and interior, linking our body with the environment. An Oral Exhibition wants to penetrate us as we penetrate it and each of the projects it brings together; It invites us to suck, to squirt, it appeals to the body, the heart, the flesh, it avoids the eye—the gaze—as the only possible organ to approach artistic practices. If the eyes are like two marbles tied by a thread to our head, the tongue is a piece of meat that lives in the dark, humid cave, full of odours, bacteria, traces of our eating, sexual, loving, toxic, liquid practices. And that comes out to make the air sound against the teeth, against the palate, that moves to lick suck taste give pleasure and irreverence, that makes the mouth not just a hole but the lair of the beast, that is not only an orifice or an entrance, also an exit channel, flow, threshold; a meeting point, of contact, of flavour, of pleasure, the possibility of eroticism.
Caterina Almirall
És curadora independent i professora. Com a curadora, el seu treball manté sempre un interès sobre el propi camp artístic, entenent la pràctica artística com un espai de producció de coneixement i de qüestionament sobre el món. Els últims temps ha centrat les seves recerques entorn del fet expositiu i la pràctica mediadora, amb especial interès en alló màgic entenent la pràctica artística com un ritual i com un lloc d’aprenentatge. Va iniciar el treball en comissariat amb l’espai autogestionat el Passadís, a Barcelona, actiu entre 2013 i 2016. Des de llavors ha desenvolupat projectes de comissariat a Barcelona en la galeria etHall, 2020, Bombon Projects, 2019; Can Felipa, 2018, Sala d’Art Jove de Barcelona, 2015. Ha exposat també en el Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès; MAC, Mataró; La Panera, Lleida; Espai Trapézio, Madrid, entre d’altres. Ha estat la curadora del cicle anual Terrassa Comissariat 2017/18, i del programa Ephemeral de la fira SWAB Barcelona 2018, 2019 i 2020. Li interessa experimentar amb la pràctica curatorial i creadora, establint nombroses col·laboracions amb altres artistes i col·lectius en projectes de recerca, creació o publicació. Escriu habitualment per la revista de crítica A*Desk. És professora de Sociologia de l’Art en la Facultat de Belles Arts de la UB des de 2016, i del Postgrau-Màster de Mediació Artística en la Facultat de Pedagogia de la UB, des de 2018. Ha estat jurat en convocatòries de creació i recerca en BaumannLab Terrassa i en L’Escocesa, Barcelona. Actualment és membre de la comissió de Programes d’Hangar. És Llicenciada en Belles arts i té un Màster en Art i Educació per la Universitat de Barcelona. Actualment segueix el programa de doctorat en Educació de les arts i la cultura visual, en la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona amb una recerca en clau sociològica sobre la relació entre les pràctiques autogestionades i institucionals en l’àmbit artístic de Barcelona, prestant especial atenció al rol dels comissaris i comissàries.
Darrera actualització 21 d’octubre 2020.