Irene de Andrés viu i treballa a Madrid. Es va graduar a l’Escola de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid (2004-2009) on va fer un Màster d’investigació i producció artística (2009-2010). Ha estat una de les artistes residents de l’Escola FLORA Ars + Natura de Bogotà (Programa de residències artístiques A/CE) i del programa The Harbor de Beta Local a San Juan de Puerto Rico. En 2019 va ser artista resident del programa de Centre de Residències Matadero Madrid. Entre les beques i premis que ha rebut destaquen el premi Circuits d’Arts Plàstiques 2012, Generacions 2013, els Ajuts a la Creació Visual Vegap 2015, i el Premi Ciutat de Palma. Recentment, el treball d’Irene s’ha pogut veure a la galeria Copperfield de Londres, al MuHKA (Museu d’Art Contemporani d’Anvers), al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, en la IFA Galerie a Berlín i en la segona edició de la Triennal de Frestas de Sorocaba (Brasil). Les últimes exposicions individuals del seu treball van tenir lloc a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona i al Museu Patio Herreriano de Valladolid.

* Crèdit del retrat: Matadero Madrid / Bego Solis.

Darrera actualització 22 d’octubre 2020

Blanca Arias (ella/elle) és artista, investigadora, bruixa i lesbiana, compromesa amb l’amor i la crítica. Nascuda a Barcelona el 1998 sota el signe de l’escorpí, sent una responsabilitat especial envers la confecció de xarxes creadores de mons més habitables per a tots els cossos. Algunes de les seves línies de treball recurrents són l’exploració de la feminitat com a resistència, el seu vincle amb la vulnerabilitat, el mite com a punt de fuga i intimitat o els circuits de coneixements contranormatius en relació amb les pràctiques bruixes. És graduada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i actualment cursa el Màster d’Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra.

Anna Dot és una artista i doctora en Traducció per la Universitat de Vic (2019). Compagina la investigació artística amb la docència, que exerceix al grau de Belles Arts de BAU, i és membre de l’equip directiu de l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló. El seu treball, representat per Bombon Projects, de Barcelona, se centra en l’estudi de la traducció i els actes comunicatius, i dedica una atenció especial atenció als processos de lectura i escriptura més enllà dels límits lingüístics. De caire conceptual, la seva obra no s’enmarca en el domini d’una tècnica concreta, sinó que es materialitza per uns processos i en uns materials o altres en funció de les idees treballades. El seu estret vincle amb la noció del caminar com a pràctica artística, que treballen col·lectius com Deriva Mussol, de Vic, o projectes com el Grand Tour, de Nau Coclea, es fa palès en alguns dels treballs de Dot, com ara la seva intervenció a la Ruta Walter Benjamin 2016, la performance que va presentar a la Bianyal 2017, les intervencions per al cicle “Naturalesa no és paisatge – Escenes erràtiques” d’ARBAR a l’estiu del 2020, o el cicle de rutes “Octavianes”, engegat col·lectivament a l’agost del 2019 i en procés de realització.

Darrera actualització 15 d’agost de 2023

Agustín Ortiz Herrera’s artistic practice is developed in the fields of audiovisual art, performance and installation that he uses to activate Queer possibilities in a patriarchal-colonial context. He studied Fine Arts at the University of Barcelona (1998), and filmmaking at The New School University, New York (2003). After a period working as a screenwriter, he returned to artistic practice, completing the Master of Fine Arts at the Konstfack College of Arts, Stockholm (2016). His recent exhibitions include “Oblivion” at Kropp, Uppsala Konsert & Kongress (2019), “Konst tar plats” at Österbybruk, Sweden (2018), “Long Term Empowerment” at “The Spring Threshold”, Madrid (2018). He received the Barcelona Producció La Capella scholarship (19/20) in the category of artistic research and the Nils Johan Sjöstedt Award in Stockholm (2016). He is currently one of the long-term residents at Hangar Barcelona.

Last update: 22nd October 2020

Alejandro Palacín és llicenciat en Belles Arts (2009 – 2015) i màster en Producció i Recerca Artística (2015 – 2017) per la Universitat de Barcelona. Aquest any, va produir l’instal·lació pública-la sessió de techno TECHNOTINTINEO per a l’esdeveniment BCN llum 2020 comissariat per BRAC. També, va participar al programa de residència Enresidència impulsat per l’associació ABAUAQ. El 2019, amb motiu d’ArtNou Barcelona i en col·laboració amb el col·lectiu curatorial Gracias por su visita, va presentar l’exposició individual Galán de Noche Serpent Dorada a la galeria Nogueras Blanchard (Barcelona). Aquell mateix any va presentar el projecte de recerca Locus Solus minecraft version a Hangar.org (Barcelona), una visita guiada a un parc d’escultures digitals comissariat per Serafín Alvarez. El 2018, juntament amb Mònica Planes, va presentar PLAYING WITH A FRUIT IS NOT PLAYING a la Fundació Arranz Bravo (L’Hospitalet de Llobregat), comissariat per David Armengol i Albert Mercadé. També va participar a l’exposició Fuegoscruzadosrebotantes comissariada per Luis Bisbe a Halfhouse. Anteriorment, la seva obra s’ha pogut veure en llocs com Fabra i Coats-Centre d’Art Contemporani de Barcelona, ​​Espronceda – Centre d’art i cultura, i en el marc d’iniciatives com la Biennal Jeune Création Européenne (2017-2018) o la XX Bienal d’Art. Contemporani Català (2016-2017).

Darrera actualització: 22 d’octubre de 2020

És llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Sevilla (US) i ha cursat el PEI, Programa d’Estudis Independents del MACBA (Barcelona, 2014-2016). Ha treballat com a gestora cultural a la Galeria RocioSantaCruz i en ArtsLibris. És cofundadora de FASE. Espai de creació i pensament (L’Hospitalet de Llobregat, 2018). També ha dut a terme projectes curatorials com Un ampli plec, un llarg teixit (Galeria Javier Silva. 2019), Davant el Temps. Micro-relats de resituació (Programa Iniciar-, 2018), Emocions incendiàries (Can Felipa 2018) o Ne travaillez jamais (Galeria ADN Platform, 2016). Ha col·laborat amb institucions com La Virreina Centre de la Imatge (Barcelona) o el MUSAC (Lleó). Fins fa poc treballava al departament d’exposicions del Museu Picasso de Barcelona, també escriu per al Diari de Sevilla i textos per a catàlegs d’artistes.

Darrera actualització 22 d’octubre 2020

Anna Dot és una artista i doctora en Traducció per la Universitat de Vic (2019). Compagina la investigació artística amb la docència, que exerceix al grau de Belles Arts de BAU, i és membre de l’equip directiu de l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló. El seu treball, representat per Bombon Projects, de Barcelona, se centra en l’estudi de la traducció i els actes comunicatius, i dedica una atenció especial atenció als processos de lectura i escriptura més enllà dels límits lingüístics. De caire conceptual, la seva obra no s’enmarca en el domini d’una tècnica concreta, sinó que es materialitza per uns processos i en uns materials o altres en funció de les idees treballades. El seu estret vincle amb la noció del caminar com a pràctica artística, que treballen col·lectius com Deriva Mussol, de Vic, o projectes com el Grand Tour, de Nau Coclea, es fa palès en alguns dels treballs de Dot, com ara la seva intervenció a la Ruta Walter Benjamin 2016, la performance que va presentar a la Bianyal 2017, les intervencions per al cicle “Naturalesa no és paisatge – Escenes erràtiques” d’ARBAR a l’estiu del 2020, o el cicle de rutes “Octavianes”, engegat col·lectivament a l’agost del 2019 i en procés de realització.

Darrera actualització 15 d’agost de 2023

Doctora i llicenciada en Història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, estudis a Sotheby’s Educational Studies, Londres, “Màster en Gestió Cultural” i Diploma de Postgrau en “Gestió i Polítiques Culturals” per la Universitat de Barcelona.

Des dels seus inicis professionals fins a l’actualitat ha combinat la pràctica curatorial amb la investigació i la publicació en revistes especialitzades. Recentment, ha comissariat el projecte-assaig Re-enactment a la Casa de Cultura de Girona (2021-22); ha col·laborat en l’exposició “Acció. Una història provisional dels 90” al MACBA (2020); des de 2012 dirigeix el Centre d’Art i Cultura ARBAR (Associació per a la investigació Biocultural i Artística de la Serra de Rodes), la Vall de Santa Creu, el Port de la Selva, Girona; i,  codirigeix Fugas e interferencias- Congreso de Arte de Acción que se celebra el CGAC de Santiago de Compostel·la, amb el suport de la Univesidade de Vigo (2016-actual).

Gabriel Virgilio Luciani (Atlanta, USA, 1995) is a curator, editor-in-chief of exibart.es and contemporary art history professor based in Barcelona. Their sphere of research is situated at a liquid intersection between neo-corporealities, poetry, queer theory, magic and objectual affectivity. Over the past eight years, they have curated shows in various galleries, art centres and alternative spaces in the Barcelona area, some within the framework of festivals such as LOOP Barcelona, Art Nou and Barcelona Gallery Weekend. They hold a Masters degree in Digital Arts Curation from the Universitat Ramon Llull – ESDi and a Bachelors degree in Fine Art from the Universitat Autònoma de Barcelona – Escola Massana.

Freelance writer and curator. She writes regularly for A*Desk, La Maleta de Portbou, Bonart, Hänsel i Gretel, Núvol-Digital de Cultura, Politica & Prosa or Diario Levante. Recently, she has edited the book “Galeries d’art a Catalunya” and the catalogue of the exhibition “Tàpies / Alcaraz / Rubert” at the Kunst Lager Haas in Berlin. Some of her exhibitions as curator have been seen at àngels barcelona (Enésima Intempestiva), Arte Aurora (El ple and Seastanding), Àcid Sulfúric (€uropolis), Cera 13 (Moon and dust) or at FASE. Espacio de creación y pensamiento. Between 2018 and 2020, she coordinated the LOOP Discover Award, held within the framework of the LOOP Barcelona video art festival and fair. She has a Master in Art History and since 2011 she has been involved in teaching through conferences, talks and courses aimed at both children and adults. Among them, New economies for new communities. Can the rules of the game be changed? in the framework of the Mobile Week Congress; ¡Ay! Amor at the MACBA; David Hockney: a painter and a book at Galeria SENDA; A Century of Artistic Revolution, 1863-1964 and Painting in Europe, from Botticelli to Monet at Casa Elizalde (Barcelona); Two Italian Masterpieces at Can Palauet (Mataró).

Last update 22nd October 2020

edu rubix és músic i pensadore. Partint de la seva experiència corporal queer, el seu treball se centra en rastrejar, pensar i articular hackeos contra la visualitat, entesa com una de les principals tecnologies productives que han perpetuat l’organització del poder i la norma. És graduade en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.

Darrera actualització 22 octubre 2020