Alex Reynolds. ‘Billie i Nilo’

Reynolds parteix de la idea que una pel·lícula és sempre diverses pel·lícules a la vegada. Té un segon estrat. Per una banda hi ha la història que s’explica i per l’altra, un document de les persones, del lloc i de l’atmosfera que genera aquesta ficció. Les pel·lícules reflecteixen les decisions de l’autor, però alhora són el registre d’un moment en la vida de les persones i del paisatge posats al servei del relat. En comptes de treballar pel relat és el relat el que posa a treballar els elements que conformen la pel·lícula. Reynolds s’interessa justament per aquest subtext del document fílmic.

A Billie y Nilo, Reynolds es pregunta, a través del retrat d’un infant i la seva relació amb els adults, què passaria si es revertís la relació entre adult i nen i fos l’adult qui depengués de l’infant essent aquest últim qui tingués el control i el coneixement del món.