Les imatges i vídeos en els que ens mostrem i en les que ens identifiquem per Internet han generat noves formes de moure’s i de performar davant la càmera. De fet, les noves generacions estan acostumades a produïr i publicar vídeos en les xarxes socials per expressar-se i relacionar-se. Fancams se centra en una comunitat de joves molt concreta que es reuneix a la zona de Azca, a Madrid, els caps de setmana, per assajar coreografies que posteriorment seran gravades i els corresponents vídeos, compartits en les seves xarxes socials. Aquest peculiar entorn urbà prop del metro Nous Ministeris està ple d’edificis d’oficines, els quals funcionen com un mirall en el qual poder veure’s reflectits en assajar com si fos una “sala d’assaig” urbana. Ballen coreografies pensades per a ser gravades, el format de les quals és la pantalla d’un mòbil. Sota aquestes condicions, els joves es mouen i performen copiant coreografies, creant així no només un nou llenguatge corporal, sinó també noves comunitats dins i fora de la xarxa. Aquesta en concret és una comunitat molt diversa i oberta (quant a gènere, identitat, ètnia i edat) el que els permet disposar d’un espai segur per a expressar-se i mostrar la seva identitat sense cap mena de tabú. A través del ball i la vestimenta s’expressen i s’ajuden entre ells copiant coreografies del K-pop, hip hop o reggeaton. L’obra es concep com un retrat audiovisual de les noves generacions com si d’un ball col·lectiu es tractés, en el qual veiem com els diferents protagonistes van apareixent i ballant a càmera lenta com si el temps es dilatés davant nostre.