Pedro Torres (Brasil, 1982) centra la seva pràctica artística en temes relacionats amb els conceptes de temps, distància, memòria, llenguatge i imatge, utilitzant una varietat de mitjans. Recentment ha exposat a Aragon Park II (Madrid), The Green Parrot (Barcelona), Casal Solleric (Palma de Mallorca), Centre Pàrraga* (Múrcia), CASA SEAT* / LOOP Barcelona 2020, Chiquita Room* (Barcelona), Errant. Itineraris d’art i pensament* (Església vella del Pont de Suert), Festival Poesia i+ (Caldes d’Estrach), Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona, ​​OTR. espai d’art (Madrid), Swab Barcelona, ​​Dilàlica (Barcelona), Biennal de Conca (Equador), ArtBo (Bogotà, Colòmbia), CaixaForum Barcelona, ​​BiennalSUR (Casa Nacional del Bicentenari, Buenos Aires, Argentina), Festival Embarrat (Tàrrega) , NC-art (Bogotà, Colòmbia), ARC Lisboa (Portugal), a la Galeria Travesía Cuatro i La Casa Encendida (Madrid), Galeria Luis Adelantado* (València), Biennal de Mardin (Turquia), Biennal de les Fronteres (Mèxic) ), Blueproject Foundation* i Fundació Antoni Tàpies (Barcelona). Els seus vídeos han estat projectats a diferents festivals a Europa, Amèrica del Sud i Àsia. Ha rebut premis i beques, com PostBrossa (2021), la Beca Exchange art3/Homesession (2021), els Ajuts a la Creació SOS ART/CULTURA de Vegap (2021), Convocatòria de Producció de la Fundació “la Caixa” (2020) , finalista del Premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d´Arts Visuals (2020), la beca de recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2020, 2013), el premi de producció de la Sala d´Art Jove de Barcelona (2013 ) i la beca de la Fundació Botín (2007), entre d’altres. Ha estat en residències artístiques a Skagaströnd (Islàndia), Seül (Corea del Sud), Berlín (Alemanya) i Barcelona (Espanya). Algunes de les seves obres i publicacions pertanyen a les col·leccions de MadridObert, Fundació Botín, Blueproject Foundation, col·lecció olorVISUAL, ICP New York, UPV/Col·lecció de llibres d’artista i altres col·leccions privades. Viu i treballa a Barcelona, ​​on és artista resident a Hangar, Centre de producció i investigació d’arts visuals.

*exposicions individuals

Darrera actualització 1 de novembre de 2021

Fito Conesa es va formar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, ciutat on viu i treballa. Amb una obra polièdrica que abasta la instal·lació, el vídeo y l’exploració sonora, algunes de les seves obres es plantegen com una exposició del propi artista i del seu context geogràfic d’origen; d’altres incorporen diversos elements de la història cultural i del món contemporani; i d’altres analitzen amb detall allò quotidià.

Des de 2008, ha exposat en espais com l’Aparador del Museu Abelló de Mollet del Vallès (2008), CaixaForum de Tarragona (2009), Centro Cultural Español de Santo Domingo, República Dominicana (2014), La Naval de Cartagena (2015) i Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona (2018). La seva obra es troba en col·leccions com la de la Fundació Banc Sabadell, la Universitat de Granada, l’Ajuntament de Valls i el MACBA de Barcelona.

Núria Güell (Girona, 1981) flirteja amb els poders establerts, uneix forces amb col·laboradors que estan al corrent del projecte i aprofita els privilegis que li ofereixen les institucions artístiques amb les quals treballa, així com aquells que gaudeix com a espanyola i europea, per analitzar la manera en què les estructures de poder afecten la nostra subjectivitat i intentar canviar aquestes connexions. Les recents exposicions en solitari de Güell inclouen exhibicions al MUSAC, Lleó (Espanya) i al Maczul Museo de Arte Contemporáneo de Maracaibo (Venezuela) el 2018, l’Institut d’Art Modern de Middlesbrough i el Project Arts Centre a Dublín el 2016, el Vienna Brut Konzerthaus el 2015 i la Salle Zéro a Havana el 2013. També treballa regularment amb diversos centres artístics i socials autogestionats. Núria Güell està representada per la ADN Gallery a Barcelona. La pràctica artística de Güell se centra en l’anàlisi de com els dispositius de poder afecten la nostra subjectivitat, sotmetent-la a la llei i a la moral hegemònica. Els principals recursos que utilitza en la seva feina són flirtejar amb els poders establerts, la complicitat amb diferents aliats i l’ús de privilegis que tenen les institucions artístiques amb les quals treballa, així com aquells socialment concedits a ella per ser espanyola i europea. Aquestes tàctiques, diluïdes en la seva pròpia vida, es desenvolupen en contextos específics amb la intenció de qüestionar identificacions comunament assumides i provocar una ruptura en les relacions de poder.

Rosa Lleó és fundadora i directora, des d’abril de 2014, de la plataforma sense ànim de lucre The Green Parrot a Barcelona, ​​Espanya. Des de la seva obertura, s’ha consolidat com un espai de referència a la ciutat amb un patrimoni d’exposicions, publicacions i activitats amb artistes locals i internacionals com Oriol Vilanova, Shana Moulton, Marc Camille Chaimowicz, Basim Magdy, Lúa Coderch, Teresa Solar, entre altres. Actualment és comissària resident de la Fundació Antoni Tàpies i ha col·laborat amb institucions com el MACBA i durant 2013 va formar part del programa de recerca Curatorlab (Konstfack University, Estocolm). També ha comissariat exposicions i projectes a ARCO Madrid (2018), Fundaçao Iberê Camargo, Porto Alegre (2018), Art-o-Rama Marseille (2016), Can Felipa – Museu de l’Empordà (2014) Sant Andreu Contemporani (2011) ). Anteriorment nomenat editor en Actar i assistent editorial a la revista Afterall (Londres). Escriu ocasionalment per suplements de diaris i altres revistes, a més de ser professora a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Darrera actualització: 25 d’agost de 2023

Chus Martínez és directora de l’Institute Art Gender Nature a l’Acadèmia d’Art i Disseny de Basilea FHNW. També és comissària associada de la TBA21 Academy, comissària general de la Vuslat Foundation i Directora Artística de la 36a Biennal de Gràfiques de Ljubljana (2025). Martínez imparteix conferències i escriu regularment, incloent-hi nombrosos textos de catàlegs i assaigs crítics, i és col·laboradora habitual d’Artforum, entre altres revistes internacionals. Publicacions recents inclouen Coding Care: Towards a Technology for Nature (2022) i Like This: Natural Intelligence as Seen by Art (2022). Martínez ha comissariat nombroses exposicions a nivell mundial i segueix jugant un paper clau en la configuració del discurs de l’art contemporani a través dels seus projectes i escrits.