“Ariadna mai va ser la nostra deessa” de Maria Alcaide
11 — 23 novembre 2024
— Curat per La Otra (Patricia Sorroche i Maria Amador).
- Participants
- María Alcaide
- Comissaris
- La Otra
- Espai
- La Casa Elizalde
- Un projecte de
- Loop Festival
- Preu
- Accés lliure
Afegir al calendari
Ariadna mai va ser la nostra deessa proposa descosir les estructures socials i polítiques dominants de les nostres societats, per a tornar a cosir-ne noves que ens permetin desarticular les condicions d’alteritat i proposar un espai de relació horitzontal. Amb una clara vocació de qüestionament, el projecte posa en dubte l’imaginari de la feminitat que la història occidental ha projectat, no sols des de la plàstica i el literari, sinó també des de les seves construccions socials i polítiques, o la condició de raça i classe.
A través d’una relectura de l’obra de l’artista Maria Alcaide Guǎnlǐ de shǒu.The Managed Hand, Ariadna s’esvaeix i es confon en els salons de manicura americans on aquelles que cuiden, volen ser cuidades al seu torn. El resultat és una repetició de les relacions de poder en la qual els cossos sotmesos simulen l’ostentació del privilegi dominant. En aquests espais, les converses, els anhels i els somnis, es confonen entre el so de les llimes i les llums liles dels llums; on s’inverteixen les categories de poder, i operen de nou les violències.
L’obra de Maria Alcaide agafa prestat el títol del llibre homònim de la sociòloga Miliann Kang (2008) The Managed Hand, en el qual va treballar, des d’una mirada antropològica, les condicions socials i econòmiques de la joventut americana fortament precarizada. Partint de la seva experiència personal, en la qual Alcaide també va treballar de cara al públic oferint la seva força-cos al servei dels altres, i situant-la en una escala inferior de drets, la va portar a iniciar una profunda recerca entorn de la permormativitat del treball associat als serveis corporals, deixant visible la violència que el sistema exerceix sobre els subjectes femenins, racialitzats i de classe mitjana i baixa. Maria Alcaide, s’endinsa en aquest ecosistema de permormativitat del servei des d’un espai concret i situat com són els salons de manicura, on aquestes forces de poder es donen entre els mateixos cossos oprimits, buscant el simulacre del privilegi de la classe. En una al·legoria que inverteix la mitologia d’Ariadna, qui ha de sortir del laberint no és Teseu, sinó aquelles que posen els seus cossos al servei dels qui poden pagar-los.
María Alcaide centra el seu treball en la precarietat juvenil i en els debats socials que sorgeixen de la deriva actual d’Europa cap a moviments xenòfobs i conservadors. Des de la part més íntima, Alcaide articula un discurs que parteix sempre de l’experiència personal i pren la forma de les seves pròpies limitacions econòmiques i espacials com a cos.
Graduada en Belles Arts per la Universitat de Sevilla, va cursar la llicència d’Arts Plàstiques a la Université Paris VIII i té un Màster de Recerca en Art i Disseny per Eina-UAB de Barcelona.
A escala internacional, ha mostrat el seu treball a Hèlsinki (Muu Kaapeli), Berlín (ACUD) o San Francisco (EAS, Reed College). Ha estat premiada a Jeune Création i Salon de Montrouge 64 (París) i també ha gaudit de diverses residències a Berlín (Agora Collective), Leipzig (LeFugitif) o el Sàhara Occidental (Artifariti). També ha participat en exposicions en el Centro de Arte Complutense, CAAC, Can Felipa, a la galeria Àngels Barcelona, Dilalica, Fran Reus o BlueProject Foundation. Ha rebut el premi de producció de La Caixa i Generació 2021, la beca Injuve i ha fet residències a Fabra i Coats-Sant Andreu Contemporani, La escocesa, Bar Projects, Bilbaoarte o el Centro Andaluz de Creación Contemporánea.
Darrera actualització 29 de setembre de 2021
La Otra
Creada l’any 2021, LaOtra posa el focus en les distorsions de la norma, les escletxes a la quotidianitat que deixen entreveure les dinàmiques de dominació en què els cossos femenins se socialitzen de manera individual i col·lectiva. Sent deutores i emprant les teories transfeministes i del feminisme interseccional, LaOtra du a terme una pràctica curatorial en què es qüestiona la construcció social i política del “cos-dona”, les feminitats i la instrumentalització a què encara es veuen sotmeses pel discurs heteronormatiu, patriarcal i capitalista.
La nostra investigació gira també entorn de les violències exercides per les institucions culturals en la manera en què es relacionen amb els cossos dissidents, femenins, migrants, o vulnerables, que continuen nomenant-los des del concepte d’”alteritat”. Com a conseqüència, això els priva de la possibilitat de poder entendre’s dins del discurs hegemònic. Els invisibilitza, copta el seu discurs i l’incorpora per desactivar-lo. Així el nostre projecte posa l’accent en els espais relacionals horitzontals, on totes les veus parlen sense jerarquies ni imposicions, en un exercici de deconstruir les hegemonies.
Això ens ha portat a fonamentar el nostre treball en una relació d’horitzontalitat. Duem a terme un treball en xarxa i col·laboratiu on tots els agents participants reflexionen, participen, prenen decisions i assumeixen responsabilitats amb el projecte. Aquesta dinàmica de treball ens permet subvertir la jerarquia i la verticalitat que trobem en altres espais. LaOtra ha guanyat la convocatòria Pankhurst de comissariat produïda pel Centre Matas i Ramis, per l’any 2024.LaOtra està formada per María Amador, gestora i registre cultural al Museu Tàpies, i Patricia Sorroche, cap d’exposicions del Museu Tàpies.
