Mitjançant els confinaments i el distanciament social, la pandèmia global va establir un procés global de descorporització de la nostra relació amb l’espai urbà i la vida social que va pertorbar profundament la nostra condició física d’urbanites. Ara, en el mateix moment en què es tracta de reinstaurar una «normalitat», aquesta exposició proposa un qüestionament crític de la nostra experiència corpòria individual i col·lectiva de l’espai urbà. El recent calvari col·lectiu de la crisi sanitària, que va tenir l’efecte de privar, restringir, constrènyer i limitar la nostra llibertat de moviment i de comportament, va ressaltar fins a quin punt el fet de ser un urbanita, abans que una qüestió social i política, és, abans de res, una condició física –viure junts–, l’un al costat de l’altre, en un estat de proximitat, fins i tot d’una paradoxal intimitat anònima.

Aquest programa explora les múltiples facetes del cos urbà i revela com els nostres cossos, en les rutines i els rituals diaris, són l’expressió d’un entramat constant de problemàtiques físiques, socials, culturals i polítiques. Aquesta exposició està formada al voltant del projecte a gran escala Homo Urbanus. A city-matographic odyssey [Homo Urbanus. Una odissea ciutat-matogràfica] del duo de videoartistes Bêka & Lemoine. En diàleg amb aquesta videoinstal·lació, el programa també projecta algunes pel·lícules produïdes pel Laboratory for Sensitive Observers, un estudi de disseny de March dirigit per Bêka & Lemoine juntament amb Gili Merin a l’escola d’arquitectura de l’associació d’arquitectes AA de Londres. Concebut com un projecte de recerca col·lectiu basat en les pel·lícules de Bêka & Lemoine, l’objecte de l’estudi és retratar l’Homo Urbanus actual a escala global.

Laboratory for Sensitive Observers

Chak Hin Leung, Jugaad, 2020

Matthew Ho, Urban Nomadism, 2020

Christopher Ioannou, Anatomy of a city, 2020

Nikola Miloradovic, Homo Mobilis, 2021

Caterina Miralles Tagliabue, Lon(don)liness, 2021

Aijie Xiong, A dissolving rurality, 2021