Les relacions amb la Terra han estat relacions socials de treball i explotació des del capitalisme industrial emergent de segle xix, de la mateixa manera que en el capitalisme digital del segle xxi.

Qui té els recursos naturals i qui en rep els guanys? Com configuren el treball assalariat i l’explotació les nostres relacions amb la Terra i les nostres relacions mútues? Com es contraposa l’acceleració dels processos digitals a la lentitud dels processos geològics? L’artista Regina de Miguel es fa aquestes preguntes basades en les regions del Chocó a Colòmbia i Río Tinto a Espanya. En elles l’estat, la població local i les corporacions internacionals lluiten per l’or subterrani, un element essencial per a la indústria informàtica alhora que un element alienígena, que configura un objecte del mal associat al desig i la violència sobre els cossos i els territoris.

A través de diversos escenaris es fan visibles diferents aspectes de colonialitat extractivista, estratègies de resistència i guerrilla, l’activisme social feminista de Yuli Correa a Colòmbia durant el procés de Pau i una relectura crítica del Museu d’Or de Bogotà i els seus protocols d’ocultació per finalitzar amb un epíleg basat en Mi Museo de la Cocaína de Michael Taussig.

Amb el suport de la Fundación Más Arte Más Acción (Colòmbia).