Des de 2019, Martina Millà és Cap d’Exposicions a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Abans, des de 2007 fins al 2018, va ser Cap de Programació i Projectes al mateix museu, on va ser responsable de la programació d’exposicions, la curadoria i la coordinació de tres exposicions d’art modern i contemporani a l’any, una comissió anual de Nadal i exposicions de fotografia de petit format destacant el treball de fotògrafs no professionals. Durant tots aquests anys, també va ser responsable de la programació i supervisió del projecte d’art emergent room Espai 13, actuant com a mentora per a joves comissaris i donant oportunitats a artistes seleccionats de les escenes espanyola i catalana, així com d’arreu del món. A partir de 2006, va començar a coordinar el Premi Joan Miró (un premi internacional biennal) i a co-comissariar exposicions amb els artistes guanyadors (Olafur Eliasson, Mona Hatoum, Pipilotti Rist, Roni Horn, Ignasi Aballí, Kader Attia, Nalini Malani i Tuan Andrew Nguyen).

Adrià Julià és un artista visual que treballa amb pel·lícules, videoinstal·lacions i fotografia. La seva obra qüestiona les tecnologies de creació d’imatges i la seva relació amb les narratives normatives i la violència. La seva darrera exposició individual es va presentar a la Pinacoteca de São Paulo (Brasil) i a La Virreina Centre de la Imatge (Barcelona). Altres exposicions individuals han tingut lloc a institucions com ara la Fundació Miró, Barcelona; Tabakalera, Sant Sebastià; Project Art Center, Dublín; Museo Tamayo, Ciutat de Mèxic; Orange County Museum of Art, Newport Beach; LAXART, Los Angeles; Artists Space, Nova York; Insa Art Space, Seül, i Galería Soledad Lorenzo, Madrid. Julià ha participat en exposicions col·lectives al Metropolitan Museum, Nova York; Museo Reina Sofía, Madrid; Witte de With, Rotterdam; Seoul Museum of Art, Seül; Biennale de Lyon, Lió; Generali Foundation, Viena; 7a Bienal do Mercosul, Porto Alegre; Akademie der Künste, Berlín. Julià ha rebut beques de l’American Academy Berlin, Fundación Botín, California Community Foundation, Art Matters, American Center Foundation i “la Caixa”.

Anna Moreno és una artista visual i investigadora que viu entre Haia i Barcelona. La seva pràctica artística, impulsada per la recerca, se centra en la natura inconcloent dels esdeveniments històrics i especulatius del futur. Examina com les utopies passades continuen influint en el present i la interacció entre la història humana i els futurs especulatius. Ha participat en residències com les de l’Acadèmia Jan Van Eyck a Maastricht o el Seoul Art Space Geumcheon a Seül, i ha exposat a institucions com la Fundació Joan Miró (Barcelona), MOCAB (Belgrad) i HIAP (Hèlsinki). Moreno també incorpora l’ensenyament i l’escriptura a la seva carrera artística, publicant assaigs sobre art, política i arquitectura mentre ensenya recerca artística a nivell internacional. A més, treballa en projectes com una pel·lícula de ciència ficció, Marfantes, i exposicions com Subsidence a HAUS (Barcelona), comissariada per BAR Project. Les seves obres més recents, com la trilogia de The Terminal Beach, exploren les interseccions entre l’arquitectura dels anys 70, la història mediterrània i les economies especulatives a través d’instal·lacions de vídeo.

El treball d’Edouard Cabay es troba a la frontera entre l’art i l’arquitectura, disciplines que practica i ensenya a Barcelona. El 2016 va iniciar Machinic Protocols, un conjunt de recerca que utilitza el dibuix com a eina per crear interaccions col·lectives entre persones, màquines i ordinadors. Utilitza protocols, algoritmes i automatització per cultivar un sentit d’indeterminació en els processos creatius. D’aquesta manera, fomenta la producció de noves formes i figures —objectes crítics de les noves relacions entre la ciència i la natura.

Edouard Cabay té la seva base a Barcelona. El seu treball s’ha exposat àmpliament en llocs com el Kanal, Centre Pompidou de Brussel·les, Mysk Art Center de Riyad, Arte Laguna a Venècia, la Biennal d’Arquitectura de Venècia, París i Tallinn, Arts Santa Monica a Barcelona, Expo Dubai i al Barcelona Gallery Weekend.

Weiyan Low és un antropòleg visual malaiasià aspirant, interessat en les connexions entre la tecnologia i el materialisme quotidià. Actualment és candidat a doctorat en Antropologia a la Universitat de Leiden, on la seva recerca se centra en les experiències quotidianes dels musulmans amb les tecnologies d’IA i els futurs alternatius a Malàisia. Incorpora pràctiques multimodals com a mitjà per relacionar-se amb el “camp” i respondre a les necessitats, amistats i responsabilitats que emergeixen durant la recerca. La seva obra visual més recent va ser Ggésék, un curt documental sobre l’última fàbrica de llumins que queda a Malàisia, en col·laboració amb Rumah Kosong, un col·lectiu cinematogràfic de Kelantan.