El programa Comment ça va? pren el seu títol de la pel·lícula homònima de Jean-Luc Godard (1978), i ha estat desenvolupant-se al llarg de les anteriors edicions del Festival LOOP. Presenta documentals que manifesten una notable capacitat per recorrer la història, recuperar la veritat i capturar la realitat, no com els seus objectius finals, sinó més aviat com a eines i potencialitats de formes, que emprenen un viatge i forgen un camí a través de complexes geografies polítiques. Les obres seleccionades encarnen una sèrie de propostes que reprenen alguns dels tòpics de l’art contemporani, així com possibilitats narratives que responen a la vocació d'”històries que mereixen ser contades” (per citar a Paul Ricœur en Temps et Récits I).

A Comment ça va? Jean-Luc Godard grava un intercanvi entre el redactor cap d’un diari comunista i sindicalista i el seu amic, un militant d’esquerres, durant la redacció d’un article que pretén revelar el procés de producció del seu diari. Tots dos discrepen sobre el tractament de la informació i, en particular, sobre la utilització de dues imatges. La primera imatge mostra a civils i soldats en conflicte durant la “Revolució dels Clavells” de Portugal, i la segona, un enfrontament entre vaguistes i forces antidisturbis franceses durant una protesta. Encara que la pel·lícula aconsegueix exposar les complexes tensions ideològiques i les dissensions que van dividir a l’esquerra francesa, a través del muntatge i el moviment de la pel·lícula, també dissecciona la dimensió retòrica de l’elaboració de notícies.

La pràctica contemporània del vídeo, que ressona amb diverses hipòtesis sobre la realitat, la història i la intimitat, no és un camp transcendental en si mateix, sinó més aviat un territori indefinit en el qual els artistes s’aventuren (com fan amb la fotografia, el dibuix, els mitjans digitals o la creació d’objectes). En abordar aquests temes, diverses obres de vídeo els desplacen per a explorar el seu abast utòpic, com per exemple, amb l’apropiació de diverses fonts culturals extretes dels mitjans de comunicació de masses i la perspectiva de la xarxa basada en Internet com a context; el temps humà i la autoficcionalització individual; la singularitat i la intimitat reformulades en l’escala del temps comú i entre l’espai públic i el privat; representacions úniques del jo que estableixen un diàleg amb l’edició de la imatge, ja que el muntatge, la fragmentació i la referència a l’espai cinematogràfic es converteixen en la seva principal motivació.

Des del segle passat, l’aparició del document com a element de creació de coneixement ha modificat l’estatut de la memòria. En efecte, les imatges proporcionen a la memòria un suport i un portal de reflexió, conduint la mirada tant cap a l’objecte de la memòria com cap a la memòria de l’objecte, reconeixent l’ambigüitat de la seva articulació. A més, el document ha donat lloc a tipus d’assemblatges i muntatges que serveixen de base per a l’elaboració de relats i formes de historització. La creació d’arxius planteja alhora interrogants sobre la història i sobre els relats personals i individuals. Tal és la naturalesa del document: un valor d’ús per a la reapropiació de subjectivitats, de formes d’historicitat, a través de la multiplicació d’hipòtesis narratives.

Programa

18/11/2023, 17.30h
João Pedro Rodrigues & João Rui Guerra da Mata. Onde fica esta rua? ou Sem antes nem depois (2022, 88 min)

19/11/2023, 18h
Joris Lachaise, Transfariana (2023, 150 min)

Aquest programa té el suport d’Acció Cultural Espanyola (AC/E).