Valentina Alvarado Matos és una artista la pràctica de la qual explora la imatge en moviment, centrant-se en la diàspora, el paisatge i el gest. La seva obra s’ha exhibit en espais com La Virreina Centre de la Imatge, La Capella, el V&A Museum, Artium, la Biennal LIAF, el Festival de Cinema de Pesaro, l’IFF Rotterdam, la Viennale, la SFCinematheque, Punto de Vista, Docks Kingdom, Ambulante, el LOOP Festival, la Filmoteca de Catalunya, entre d’altres.

Ha estat artista resident a VSW Rochester, Hangar, La Escocesa, Matadero Madrid i Cultura Resident. Compagina la seva pràctica artística amb la docència, impartint classes i tallers en diverses institucions.

Algunes de les seves pel·lícules formen part del catàleg de Light Cone, Archivo XCèntric i HAMACA.

Laura Arensburg (Buenos Aires, 1985) treballa amb imatges i cossos en moviment. Titulada per la ENERC, escola de cinema de l’INCAA i pel Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Va estudiar Arts Combinades a la Universitat de Buenos Aires i també estudià el Mestratge en Estètiques Contemporànies Llatinoamericanes de la UNDAV. Es va formar en creació audiovisual amb Albertina Carri, Andrés Di Tella i Nele Wohlatz. Es troba realitzant el seu primer llargmetratge documental La Partida que compta amb el subsidi per a documentals de l’INCAA, el premi MecenazgoBA 2018 i 2020, la beca de creació del Fons Nacional de les Arts de l’Argentina 2019. Amb aquest projecte va participar a la Residència Walden coordinada per Marta Andreu i al taller de guió amb perspectiva de gènere de DAC l’Argentina. Com a deriva d’aquesta pel•lícula va crear Las (com)Partidas, conferència performativa que va comptar amb la Beca per a la Recerca i la Innovació en els Àmbits dels Arts Visuals 2020 de la Generalitat de Catalunya i va ser realitzada durant la residència d’investigació del MACBA. Recentment va guanyar la beca de recerca i experimentació artística en residència en el Centre d’Arts Santa Mònica on treballarà entorn a la mediació i diverses formes de percepció de l’art contemporani. També participa al “Proyecto Co” de La Escocesa en el Consultori, coordinant activitats d’assessories per a artistes. En 2020 va rebre la beca del Fons Metropolità de Buenos Aires per al taller de vídeo Sacudón de miradas que es va realitzar en el Museu d’Art Modern de Buenos Aires. També va ser seleccionada com a part del col•lectiu Las Arenas Movedizas per a realitzar en la Usina del Arte (AR) la peça interactiva Colectivo hacia rincones desorbitantes. Va ser artista resident en el Centro de Investigaciones Artísticas (AR), Hangar (ES), MACBA (ES) i en La Escocesa (ES) on va rebre la beca NEXES PobleNou per al taller de vídeo amb adolescents Laborotopías colectivas realitzat al costat de Julieta Obiols i la beca Recerca/Experimentació 2019 per al seu projecte experiencial Malvidentes que també va rebre la Beca per a la Recerca i la Innovació en els Àmbits dels Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya 2019. En 2019 i 2020 va ser coordinadora al costat de Catarina Bothelo del Cineclub de no ficció en MACBA (ES) on també va realitzar visites guiades de la mostra Un siglo breve. Entre 2014 i 2018 va programar i coordinar Ciclo Cuerpos en el Centre Cultural Matienzo de Buenos Aires. En el Centre Cultural d’Espanya a Buenos Aires va ser assistent general del programa d’art i educació Pensar Contemporani i va crear les visites guiades per a la mostra La poética del papel d’Eduardo Chillida. Els seus vídeos van guanyar premis de l’INCAA, MecenazgoBA i prodansa Buenos Aires i es van exhibir en festivals internacionals de cinema i centres d’art com La Nit dels Museus MACBA (BCN), Festival de cinema de Mar del Plata, L’Alternativa, Asterisco, Bogoshorts, Bideodromo-BilbaoArte, entre altres. Va treballar en la producció de pel•lícules documentals i de ficció de Dora García, Ana Quiroga i Miguel Perez, Pablo Fendrik, David Blaustein, Andrés Habegger; en peces de vídeo dansa i art de Daniel Böhm, Noemí Lapezesohn i Alejandra Riera; i va ser assistent de producció de les obres coreogràfiques d’Edgardo Mercado. També va treballar en l’àrea de producció en MTV Networks International i en documentals per a Canal Trobada i DeporTV dependents del Ministerio de Educación de Argentina.

1 de novembre de 2021

Artista que es mou dins el camp de l’escultura, la performance i la instal·lació. Les seves obres són grans intervencions que dialoguen amb lespai i reflexionen sobre el context que exhibeixen. Aquest interès per trobar el diàleg i interpel·lar l’espectador in situ fa que de vegades siguin intervencions lumíniques i cromàtiques que es comuniquen directament a través de la percepció del color i la forma. Les atmosferes creades per l’artista també adopten la forma d’exhibicions austeres, on la simplicitat dels elements que hi participen es converteix en una magnitud transcendental. Ha exposat a Espanya (El Centre Pàrraga, Espai de Recerca i Desenvolupament per a les Arts Escèniques, galeria Artnueve), a Barcelona (el Castell de Montjuïc i La Farinera del Clot), Finlàndia (Forum Box), a Alemanya (Genscher galeria, Hamburg ), a diferents fires d’art a Espanya, Alemanya i Suïssa (ARCO, SWAB, VOLTA, GIAF, Kunstfrühling, Bremen).

Darrera actualització 1 de novembre de 2021

Natalia Carminati (Buenos Aires,1982) és artista visual i investigadora. Orienta el seu treball reflexiu i de recerca a l’estudi crític de la cultura contemporània, la teoria postcolonial, la biotecnologia i la sobirania alimentària. Els seus projectes es materialitzen en la creació de dispositius multisensorials que conjuguen vídeo, videojoc, experimentació sonora, pintura, instal•lació o performance. Ha estat becada per la Generalitat de Catalunya, La Escocesa i el Centre d’Arts Santa Mònica. Ha participat en exposicions i performances individuals i col•lectives en MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), Museo Picasso Barcelona, Arts Santa Mònica, Born Centre de Cultura i Memòria, L’Estruch (Sabadell), Fabra i Coats, Centre Cultural Las Cigarreras (Alacant), Konvent Zero (Berga), Casa de la Cultura Sant Cugat del Vallès, SWAB Barcelona Art Fair, LOOP Barcelona, GREC Festival, Salmon Festival, Tangent Projects, Ostavinska Galerija (Belgrad) i Kunstmuseum Stuttgart (Alemanya), entre d’altres. Actualment treballa com a artista resident a L’Escocesa i el Centre d’Arts Santa Mònica.

Darrera actualització 1 de novembre 2021

Octubre de 2021. COMITÈ QUEER acaba de néixer. Els temps ho necessiten. Les circumstàncies ho fan necessari, imprescindible. La pandèmia ha minvat els espais de trobada de la comunitat LGTBIQ +. L’escena d’oci nocturn, essencial per entendre els avenços en drets civils, ha desaparegut. Les reunions estan tutelades, reduïdes. Mentrestant, la perillositat en l’espai públic ha augmentat preocupantment.

COMITÈ QUEER és un espai de trobada activista per la comunitat LGTBIQ +. Oberta a simpatitzants i impulsada des de l’escena artística barcelonina. El seu objectiu és potenciar les trobades, el diàleg, l’activisme polític. Un espai de debat, un laboratori d’idees per desenvolupar propostes i promoure noves genealogies.

COMITÈ QUEER s’estrena per al festival LOOP 21 amb una proposta assembleària urbana, en la qual l’espai públic es reivindica com a lloc polític, un espai, ocupat efímerament, per a la reflexió, l’intercanvi d’idees i el debat de les problemàtiques del col·lectiu LGTBIQ + .

Darrera actualització 1 de novembre de 2021

Citlali Hernández (Ciutat de Mèxic, 1986) Màster en Arts Digitals a la Universitat Pompeu Fabra; programa Fab Academy a Barcelona, Citlali Hernández es dedica a la docència en l’àmbit universitari i és doctoranda en el Centre Universitari de Disseny BAU amb el tema “Cos, Tecnologia i Performativitat: El cos en les pràctiques del new media art”. Desenvolupa el seu treball al voltant de les arts i el disseny, travessant-lo amb les característiques efímeres de la performance, les tecnologies lliures i el significat del cos en les diferents disciplines que l’estudien. Interessada en els processos de fabricació, la recerca de les particularitats dels materials i la idea d’entendre els problemes de la vida quotidiana, treballa amb noves tecnologies aplicades a l’art i al disseny. Ha format part del col·lectiu artístic dedicat a la coreografia i a l’audiovisual – performance interactiu anomenat “#FFFF” i de “Nabla”, una empresa de disseny de mobiliari especial enfocat a petits llocs per a viure.

Darrera actualització 1 de novembre de 2021

Daniel Moreno Roldán és artista i músic. Recentment, el seu treball gira entorn a qüestions d’obsolescència, nostàlgia i temporalitat en els entorns digitals, així com d’arxivística i conservació a Internet. Ha mostrat el seu treball a Radio Nostalgia Profunda (Bombon Projects, Barcelona), Instadeath (La Casa Encendida, Madrid), Myspace Dragon Hoard (Lost WorldWW Muisc) (BSC, Barcelona), Esdevenir immortal i després morir (La Capella, Barcelona), Granota Polly (Bombon Projects, Barcelona), Goodbye, My Sunny Child (SWAB, Barcelona), Assumpte: una forta intuïció (MNAC, Barcelona), You are too alert to sleep any longer (The Roommates, Londres), Some and Others (Spinnerei, Leipzig), Ella: allà i després ( (Blueproject Foundation, Barcelona) i Pica i Fuig! (Fundació Joan Miró, Barcelona) entre d’altres. Ha rebut el Premi Embarrat 2017 (Tàrrega) i ha estat becat per BCN Producció (Barcelona), /UNZIP (El Prat de Llobregat), Can Felipa (Barcelona), Sant Andreu Contemporani (Barcelona) i Sala d’Art Jove (Barcelona). També ha estat resident a Hangar (Barcelona), Fabra i Coats (Barcelona), Can Serrat (El Bruc) i NauEstruch (Sabadell). És membre i cofundador del Club de Videojocs, un grup de persones interessades pels videojocs més enllà de ser formes d’entreteniment, que es reuneix bimestralment a Hangar. És un dels integrants del projecte de música electrònica SOSUN.dance, per al qual compon cançons utilitzant ordinadors i videoconsoles obsoletes. A més, treballa com a productor musical i dissenyador de so.

Darrera actualització 5 de Novembre 2021

Núria Nia (Barcelona, 1986) Graduada en Cinema i Nous Mitjans Audiovisuals per la Universitat de Barcelona i màster en Comissariat d’Art Digital per la Universitat Ramon Llull, Núria Nia treballa principalment des del mitjà audiovisual en combinació amb altres formes artístiques transmèdia, estudiant la construcció de paradigmes socials a través de les microhistòries ocultes implicades en els enclavatges culturals. Investiga independentment i amb BAU Centre Universitari de Disseny el canvi del modus vivendi derivat de l’ús dels dispositius mòbils permanentment connectats i els treballa, des de la pràctica artística, com a armes descentralitzadores. Núria Nia gestiona l’àrea d’arts digitals de l’Estruch Fàbrica de Creació, realitza vídeos artístics, culturals i projectes educatius des de la seva productora, La Panoràmica.cat, és cofundadora de Matics Barcelona, associació d’artistes digitals i actualment és la realitzadora del programa televisiu sobre art contemporani Territori Contemporani.

Darrera actualització 1 de novembre de 2021

Paula Serrano (Alcoi, 1993) s’ha graduat al Conservatori Professional de Dansa José Espadero d’Alacant. Inicia la seva carrera professional com a intèrpret a la Jove Companyia Gerard Collins de València, i tot seguit ha treballat sota la direcció de coreògrafes com: Asun Noales, Gustavo Ramirez, Olatz d’Andrés, Maura Morales, Irene García (La Quebrá) i Elvi Balboa. Actualment, estudia coreografia al CSD de l’Institut del Teatre, mentre l’acompanya amb la seva activitat com a ballarina professional i coreògrafa. Com a coreògrafa, fa el seu primer debut amb La hermosura prefereix ser secret, peça guanyadora de la III Trobada Internacional de Joves Coreògrafs Gràcies x Favor – Santander, Espanya 2016 i finalista a la XXV edició de Joves Creadors – Madrid, Espanya 2016. Al març de 2021 , estrena la seva primera peça de llarg format dins del marc de festivals reconeguts com Quincena de Dansa Metropolitana a Barcelona i al Festival Dansa Valencia. És artista resident al programa Graners de Creació 2019/2022 de València amb el suport de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Li interessa analitzar la dansa des d’un prisma crític i avança cap a sentir-se útil a la societat amb el llenguatge del moviment com a eina. La seva pràctica artística, pedagògica i investigadora es vincula amb la visibilització de la malaltia com a procés creatiu i cerca la reformulació de la bellesa, l’honestedat, la crítica social, la fragilitat i l’error.

Darrera actualització 1 de novembre de 2021

Pedro Torres (Brasil, 1982) centra la seva pràctica artística en temes relacionats amb els conceptes de temps, distància, memòria, llenguatge i imatge, utilitzant una varietat de mitjans. Recentment ha exposat a Aragon Park II (Madrid), The Green Parrot (Barcelona), Casal Solleric (Palma de Mallorca), Centre Pàrraga* (Múrcia), CASA SEAT* / LOOP Barcelona 2020, Chiquita Room* (Barcelona), Errant. Itineraris d’art i pensament* (Església vella del Pont de Suert), Festival Poesia i+ (Caldes d’Estrach), Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona, ​​OTR. espai d’art (Madrid), Swab Barcelona, ​​Dilàlica (Barcelona), Biennal de Conca (Equador), ArtBo (Bogotà, Colòmbia), CaixaForum Barcelona, ​​BiennalSUR (Casa Nacional del Bicentenari, Buenos Aires, Argentina), Festival Embarrat (Tàrrega) , NC-art (Bogotà, Colòmbia), ARC Lisboa (Portugal), a la Galeria Travesía Cuatro i La Casa Encendida (Madrid), Galeria Luis Adelantado* (València), Biennal de Mardin (Turquia), Biennal de les Fronteres (Mèxic) ), Blueproject Foundation* i Fundació Antoni Tàpies (Barcelona). Els seus vídeos han estat projectats a diferents festivals a Europa, Amèrica del Sud i Àsia. Ha rebut premis i beques, com PostBrossa (2021), la Beca Exchange art3/Homesession (2021), els Ajuts a la Creació SOS ART/CULTURA de Vegap (2021), Convocatòria de Producció de la Fundació “la Caixa” (2020) , finalista del Premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d´Arts Visuals (2020), la beca de recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2020, 2013), el premi de producció de la Sala d´Art Jove de Barcelona (2013 ) i la beca de la Fundació Botín (2007), entre d’altres. Ha estat en residències artístiques a Skagaströnd (Islàndia), Seül (Corea del Sud), Berlín (Alemanya) i Barcelona (Espanya). Algunes de les seves obres i publicacions pertanyen a les col·leccions de MadridObert, Fundació Botín, Blueproject Foundation, col·lecció olorVISUAL, ICP New York, UPV/Col·lecció de llibres d’artista i altres col·leccions privades. Viu i treballa a Barcelona, ​​on és artista resident a Hangar, Centre de producció i investigació d’arts visuals.

*exposicions individuals

Darrera actualització 1 de novembre de 2021

Carlos Vásquez Méndez (n. 1975, Santiago de Xile) viu i treballa a Barcelona. És artista visual, cineasta i investigador. Li interessa la relació entre l’art i el document, els discursos sobre la representació del real i el paper de l’artista com a historiador crític. A través de la seva pràctica, ha investigat l’obsolescència com a discurs estètic-polític o com a arqueologia dels mitjans, especialment el cel·luloide, material amb el qual ha desenvolupat la major part de la seva obra.Les seves obres cinematogràfiques s’han projectat a Jeonju, FIDMarseille, Mar del Plata, First Look, Cineteca Mexicana, OpenCity, Process, Black Canvas, BPI/Centre Pompidou, entre altres. Ha rebut el premi Joris Ivens/Centre National des Arts Plastiques al Cinéma du Réel (França) el 2016 i el Premi de l’Alcalde a Yamagata (Japó) el 2019.
Les seves instal·lacions i performances cinematogràfiques s’han exposat al Virreina Centre de la Imatge, La Capella, Filmoteca de Catalunya, Fabra i Coats i Arts Santa Mònica. La seva obra forma part del catàleg Light Cone.

Carolina Ciuti is a contemporary art curator and researcher in the fields of visual and performing arts. She holds a BA in History and Preservation of the Artistic Heritage from the University of Florence (2009-2012) and an MA in Contemporary Art from the Sotheby’s Institute of Art in London (2013-2015). During her university training, she collaborated with the Collezione Gori: Fattoria di Celle (Pistoia) and the artists residency Villa Lena (Pisa), being respectively in charge of the educational proposals, the guided tours and the assistance to the director. She currently serves as artistic director of the LOOP video art festival in Barcelona, ​​where she started working in 2015 as a curator. At LOOP, she has produced exhibitions, film programmes and performances by internationally recognised artists such as: Regina de Miguel, Agnes Meyer-Brandis, Aleksandra Mir, Muntadas, Steina and Woody Vasulka and Anton Vidokle. She curated the group exhibitions And If Seeing Was Fire (Filmoteca de Catalunya, Barcelona, 2020), One Day I Stumbled Upon A Meteorite (Fabra i Coats – Contemporary Art Centre of Barcelona, 2019), PRODUCE, PRODUCE, PRODUCED (Real Cercle Artístic, Barcelona, 2018), the projects Francesca Banchelli: Before The Name (MACBA, Barcelona, 2016) and TRANSEUROPE EXPRESS (OfficeCafè, Pistoia, 2015), as well as the video programmes presented by LOOP at Cinéphèmère-FIAC Paris (editions 2017, 2018, 2019). She edited the publications One Day I Stumbled Upon a Meteorite (exhibition catalogue, stuffinabook, 2020), I Have A Friend Who Knows Someone Who Bought a Video, Once (LOOP Barcelona, ​​Mousse Publishing, 2016) and Before The Name: a book on an itinerant performance project. (RAM Editions, 2018). Ciuti is a permanent collaborator of the magazine of contemporary culture La Maleta de Portbou and she frequently contributes to the art catalogues of the publishing house Istituto Italiano Edizioni ATLAS. In 2017, she co-founded the art collective CRiB to create hybrid projects straddling the visual arts, theatre and performance. Whether through writing, curating, or research, all of Carolina’s projects denote a deep interest in the notion of ‘time’ in all its facets, its representation in the philosophical and cultural sphere, and its influence on the construction of identities.

Last update 3rd October 2020