Combinant imatge, text i so, vaig raspant el full i la veu és un relat personal fragmentat que pensa en com es desplaça la memòria del paisatge, viatjant d’anada i tornada. Però que també posa l’accent en com certs paisatges es representen, s’han descrit o es tergiversen des d’altres llocs. La peça busca convertir-se en un viatge —o més aviat en un passeig— per un indret que és territori, jardí, parc, bosc, bassal, terra, però també llenguatge.

Valentina Alvarado Matos és una artista que centra la seva pràctica en la imatge en moviment travessada per una mirada que reflexiona sobre la diàspora, el paisatge i el gest. Les seves peces s’han exhibit a festivals de cinema destacats, com ara el de Pesaro, el de Viena, Los Angeles Filmforum o l’Alternativa, i ha estat artista resident a Hangar, La Escocesa, The Liaison of Independent Filmmakers of Toronto i Matadero Madrid, entre d’altres.

Alguns dels seus films formen part del catàleg de la distribuïdora Light Cone i de l’Arxiu XCèntric. El seu treball ha estat inclòs al llibre Remains-Tomorrow: Themes in Contemporary Latin American Abstraction, de Cecilia Fajardo-Hill. A començaments de 2024 va inaugurar a Barcelona, juntament amb Carlos Vásquez Méndez, el otro aquí, una exposició a La Capella, i totalmente rostro, que funciona como un revers d’el otro aquí, a La Virreina Centre de la Imatge. Combina la seva pràctica artística amb la docència i ha impartit classes i tallers a centres com ara La Massana, la Universitat de Barcelona, la Universidad del Zulia (Veneçuela) i l’Escuela Internacional de Cine y Televisión de San Antonio de los Baños (Cuba).