Aquesta és la primera exposició retrospectiva a l’Estat espanyol de Daniel Steegmann Mangrané, nascut a Barcelona el 1977 i establert a Rio de Janeiro fa dues dècades. Un lloc, assegura l’artista, que el posa en contacte de manera constant i directa amb les urgències del món contemporani, ja siguin ecològiques, polítiques o socials, temes que travessen tota la seva obra.
Interessat a explorar la complexa interdependència entre l’organicitat del món i l’acció humana, Steegmann centra la seva mirada en l’hàbitat selvàtic de l’Amazones. Incorpora també el marc teòric del reconegut antropòleg Eduardo Viveiros de Castro, que trenca la falsa dicotomia entre realitat humana i món animal, recuperant la idea que formem part d’un equilibri compartit i incorporant el paradigma del perspectivisme amerindi.
Amb un llenguatge estètic pròxim al neoconcretisme, l’artista explora la contaminació i afinitat de formes entre natura, art i arquitectura. Tant en les seves escultures, d’extrema fragilitat i que incorporen material orgànic intervingut, com en les projeccions i les creacions de realitat augmentada, Steegmann Mangrané experimenta amb les correspondències entre formes orgàniques i geomètriques, i amb la complexa xarxa de dependències que es produeixen en l’ordre biològic.
L’exposició aplega dibuixos, pintura, fotografies, escultures, pel·lícules i instal·lacions realitzades des de finals dels noranta fins avui dia. L’exposició s’acompanya d’un llibre d’artista, en el qual Steegmann Mangrané planteja un cicle visual circular que comença amb les primeres obres de l’artista i avança cap al present per tornar al passat, amb intervencions en collage en aquestes i altres obres. La publicació és una coedició amb el Museum of Contemporary Art Kiasma de Hèlsinki i l’editorial de llibres d’artista BOM DIA BOA TARDE BOA NOITE de Berlín.
Nascut i format a Barcelona, Daniel Steegmann Mangrané viu i treballa a Rio de Janeiro. Forma part de la generació d’artistes que va iniciar la seva producció amb l’arribada del segle XXI. La pluralitat de tècniques i mitjans de què es val Steegmann abasta el cinema, el so, el dibuix, els collages calidoscòpics, la fotografia, l’escultura i els jardins. La natura és una constant en les seves propostes, que exploren la contaminació i afinitat de formes entre natura, art i arquitectura. Partint de la situació de crisi ecològica planetària, entén que tot canvi en el medi natural modifica també la nostra pròpia naturalesa. Tant en les seves escultures, d’una gran fragilitat i que incorporen material orgànic alterat, com en les seves projeccions, l’artista experimenta amb les correspondències entre formes orgàniques i geomètriques, i amb la complexa xarxa de dependències entre l’ordre creat per l’ésser humà i l’ordre natural.
Entre les seves exposicions individuals, destaquen les presentades a la Kunsthalle Münster (2020), l’Hangar Bicocca de Milà (2019), l’Institut d’art contemporain de Villeurbanne/Rhône-Alpes (2019), el Nottingham Contemporary (2019), el CCS Bard College de Nova York (2018), la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona (2018), la Fundaçaô Serralves de Porto (2017), el Museo de Arte Moderno de Medellín (2016) i el Museu de Arte Moderna de Rio de Janeiro (2015). Ha participat en biennals i triennals a Lyon, Berlín, Nova York, París, Porto Alegre i Sâo Paulo, entre d’altres. Algunes de les col·leccions on es troba la seva obra són la de Tate Modern de Londres, el Museu de Arte Moderna de Rio de Janeiro, el Museu Serralves, el Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, la Fundació “la Caixa” i el MACBA de Barcelona.
Hiuwai Chu és Responsable d’Exposicions i Conservadora del MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, on ha treballat des de 2007 com a conservadora i conservadora adjunta. Ha comissariat exposicions com Bouchra Khalili. Entre cercles i constel·lacions (2023); Panorama 21. Apunts per a un incendi dels ulls (2021); Territoris indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial (2019); o Akram Zaatari. Contra la fotografia. Historia anotada de l’Arab Image Foundation (2012). Recentment ha coeditat el llibre Climate: Our Right to Breath (K.Verlag, 2022). Participa del matronat d’Hangar, residència artística i centre de investigació i producció i en el comitè assessor de Còrdova, un projecte curatorial independent, tots dos amb seu a Barcelona. Va ser membre del Consell editorial de L’Internationale Online del 2021 al 2023. Abans de traslladar-se a Barcelona, Chu ha treballat com a editora associada a l’editorial Aperture, de Nova York. Va estudiar Antropologia al Barnard College, de la Columbia University.
João Laia és el curador principal de les exposicions del museu d’art contemporani Kiasma, a Hèlsinki, i curador de forms of the surrounding futures, la 12a edició de la Biennal Internacional d’Art Contemporani de Göteborg (GIBCA, 2023). Té experiència en ciències socials, teoria cinematogràfica i art contemporani. Els seus projectes anteriors s’han desenvolupat en col·laboració amb la Fondazione Sandretto Re Rebaudengo de Torí; la Galeria Municipal do Porto; La Casa Encendida de Madrid; el Museu d’Art, Arquitectura i Tecnologia (MAAT) de Lisboa; la Biennal Internacional d’Art Jove de Moscou (MMOMA); la Whitechapel Gallery de Londres, i la Biennal d’Art Contemporani Sesc_Videobrasil de São Paulo. Ha editat Living Encounters (Kiasma/Mousse, 2022) i A Multiple Community (Sesc, 2018), i ha publicat a les revistes Art Monthly, Flash Art, Frieze, Mousse, Spike i Terremoto. Juntament amb Valentinas Klimašauskas, Laia va comissariar la 14a Triennal Bàltica (2021), titulada The Endless Frontier, al Contemporary Art Centre (CAC) de Vílnius. El 2024, Klimašauskas i Laia comissarien el pavelló lituà de la 60a Biennal de Venècia, amb l’exposició del duo artístic Pakui Hardware.