Doble projecció + intervenció de María Iñigo Clavo i Nuto Chavajay
Dimarts 10 novembre 2020
- Artistes
- Chris Marker , Alain Resnais i Ariella Aïsha Azoulay
- Comissaris
- Caterina Almirall
- Espai
- MACBA. Museu d’Art Contemporani de Barcelona
- Tiquets & acreditació
-
lacapella.barcelona/ca/les-statues-meurent-aussi-alain-resnais-i-chris-marker-1953-un-document-undoing-imperial-plunder
Amb inscripció prèvia. L'horari de la sessió es comunicarà aviat.
Afegir al calendari
Al film Les statues meurent aussi Resnais i Marker es pregunten perquè unes obres, (l’art africà o art negre que en deien) son al Musée de l’Homme, el museu d’antropologia, en canvi d’altres com les obres d’art clàssic gregues i romanes, son al Musée du Louvre, el museu d’art. Cada museu les insereix en un context i una genealogia diferent: la història de l’art occidental, o la història de la humanitat i conseqüentment de l’alteritat. El museu: el lloc de les categories. Intuïm que en un museu i en l’altre els efectes i les conseqüències de la mort són diferents.
Ariella Azoulay amb Un-Document. Unlearning Imperial Plunder, (2019) parteix del treball de Resnais i Marker per, situant-lo en el context present, fer-ne una crítica on defensa que aquests objectes, escultures o estàtues saquejades en les exposicions imperials, en realitat, no moren. Un-Document… argumenta que hi ha una forta connexió entre els objectes saquejats als museus europeus i les demandes de sol·licitants d’asil que intenten entrar als països dels seus antics colonitzadors europeus. Els drets dels indocumentats s’inscriuen en els propis objectes saquejats: els colonitzadors no van robar només estàtues, sinó drets inscrits en objectes. Tot i així, les estàtues encara viuen i es poden recuperar, i es poden renovar els drets inscrits en elles.
María Iñigo Clavo és investigadora, curadora i professora. Els seus interessos de recerca són la colonialitat, la curadoria i la museologia, la modernitat i les seves invencions de l’alteritat, la intraductibilitat i l’art a Amèrica Llatina. La seva intervenció proposa una lectura en diàleg amb l’artista guatemaltec Benvenuto Chavajay Ixtetelá per pensar més enllà de la polarització i essencialització i compartir posicions.
El projecte se situa dins del marc de l’exposició Esdevenir immortal i després morir-se comissariat per Caterina Almirall a La Capella.
Artistes: Chris Marker, Alain Resnais, Ariella Aïsha Azoulay
Caterina Almirall
És curadora independent i professora. Com a curadora, el seu treball manté sempre un interès sobre el propi camp artístic, entenent la pràctica artística com un espai de producció de coneixement i de qüestionament sobre el món. Els últims temps ha centrat les seves recerques entorn del fet expositiu i la pràctica mediadora, amb especial interès en alló màgic entenent la pràctica artística com un ritual i com un lloc d’aprenentatge. Va iniciar el treball en comissariat amb l’espai autogestionat el Passadís, a Barcelona, actiu entre 2013 i 2016. Des de llavors ha desenvolupat projectes de comissariat a Barcelona en la galeria etHall, 2020, Bombon Projects, 2019; Can Felipa, 2018, Sala d’Art Jove de Barcelona, 2015. Ha exposat també en el Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès; MAC, Mataró; La Panera, Lleida; Espai Trapézio, Madrid, entre d’altres. Ha estat la curadora del cicle anual Terrassa Comissariat 2017/18, i del programa Ephemeral de la fira SWAB Barcelona 2018, 2019 i 2020. Li interessa experimentar amb la pràctica curatorial i creadora, establint nombroses col·laboracions amb altres artistes i col·lectius en projectes de recerca, creació o publicació. Escriu habitualment per la revista de crítica A*Desk. És professora de Sociologia de l’Art en la Facultat de Belles Arts de la UB des de 2016, i del Postgrau-Màster de Mediació Artística en la Facultat de Pedagogia de la UB, des de 2018. Ha estat jurat en convocatòries de creació i recerca en BaumannLab Terrassa i en L’Escocesa, Barcelona. Actualment és membre de la comissió de Programes d’Hangar. És Llicenciada en Belles arts i té un Màster en Art i Educació per la Universitat de Barcelona. Actualment segueix el programa de doctorat en Educació de les arts i la cultura visual, en la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona amb una recerca en clau sociològica sobre la relació entre les pràctiques autogestionades i institucionals en l’àmbit artístic de Barcelona, prestant especial atenció al rol dels comissaris i comissàries.
Darrera actualització 21 d’octubre 2020.
