Eulàlia Rovira. ‘El contorn d’un arc’
11 — 20 novembre 2022
— Dins el projecte "Natura viva: musa i mimesi", comissària Carolina Grau
Afegir al calendari
"Natura Viva: musa i mimesi" és una Iniciativa i producció de la Xarxa Transversal, a cura de Carolina Grau, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració dels Centres d’Art, Museus i Regidories de Cultura dels ajuntaments consorciats.
Érem mar i no ho hem vist. I no un mar qualsevol, sinó un de tropical. Els ulls no ens serveixen per entendre una escala de temps difícil d’imaginar. Però d’alguna manera intuïm que el que ens envolta no sempre ha estat aquí, i que el que som tampoc és el que érem. La instal·lació d’Eulàlia Rovira acosta al soterrani de la catedral de Girona les pedreres del marge de la ciutat d’on es va extreure el material que conforma el propi edifici. Unes pedres fetes de restes d’animals marins extingits amb les quals dubtar si allò inert és realment tan immòbil i tan faltat de vida com el llenguatge diu.
Eulàlia Rovira
1985, Barcelona
Eulàlia Rovira (Barcelona, 1985) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2009) i ha cursat el màster Art in Context a la Universität der Künste Berlin (2013). Recentment ha rebut el Premi GAC 2020 a l’artista de mitja carrera per la millor exposició en galeria. Ha participat en l’exposició col.lectiva Apunts per a un incendi dels ulls (Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA, 2021) i Coses que les coses diuen (Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona, 2020). Ha tingut exposicions individuals a la galeria ethall, l’Hospitalet (2020), Twin Gallery, Madrid (2020) i a la Capella de Sant Roc, Valls (2019). Des del 2013 col·labora amb l’artista Adrian Schindler amb qui han exposat recentment a The Green Parrot, Barcelona (2022) el projecte La plaga, el profit, becat amb la Beca Premi Barcelona 2020 de l’ICUB.
