L’edició en quatre volums dels escrits de Fina Miralles amb el títol Fina Miralles. Paraules fèrtils 1973-2017 ha posat en relleu la profunda relació entre l’escriptura i l’obra visual de l’artista.
L’exposició Fina Miralles. Des de més enllà del temps, aprofundeix en aquest diàleg fent aflorar allò que els ulls no veuen i que l’artista ens fa percebre.
En aquest univers visual, el blanc del paper i de la tela deixen de ser un suport expressiu  per esdevenir espai viu on flueixen les formes del vent, els moviments de l’aigua, els ritmes de l’energia i moltes altres imatges simbòliques. La línia és l’ànima d’aquestes obres, mentre que l’estructura compositiva plasma una visió circular en un moviment cosmogònic on tot està relacionat amb tot.
Entre aquestes obres, hi trobem paisatges que configuren una visió cosmocèntrica del món i dibuixen la bellesa d’un univers d’analogies en què la terra, l’atmosfera, el cel, el firmament i els humans esdevenen òrbites d’energia en relació. En paral·lel al paisatge, la figura travessa tot el corpus pictòric de Fina Miralles, amb imatges que remeten al passat indígena comú a tots els éssers humans, la presència de la mare biològica o l’arbre còsmic i els éssers d’aigua; també hi trobem una galeria d’esperits mitològics que convoquen des de l’ancestral potència del tòtem fins a l’esperit del bosc, del dia i la nit, o donen imatge a la floració del regne vegetal.
L’exposició es tanca amb el cicle d’obres Memorial (1996) que l’artista defineix com “un viatge de la llum cap a la llum”. Amb aquestes teles Fina Miralles dona per tancat el cercle entre vida i art que va iniciar l’any 1973.