Els creuers travessen el Mediterrani des de Barcelona unint punts en un entramat de capritxoses constel·lacions, com els qui uneixen números en un passatemps de manera reiterada una vegada i una altra fins que el paper s’esquerda. El negacionisme tardocapitalista és en realitat la conseqüència natural de la nostra por a no saber gestionar el col·lapse, el canvi, les males notícies. No som capaços d’entendre l’acció i el moviment més enllà de la culpa que ens bloqueja.

Anòxia. Un preludi constant és una òpera que, de manera gradual, va relatant algunes de les problemàtiques més evidents a les quals s’ha sotmès la mar Mediterrània; un cant visual que expandeix la nostra qüestionable convivència i narra en glissandos tèrmics les foscors que s’esdevenen però que no s’estanquen en la fatalitat com a única melodia possible. És un treball audiovisual construït en diferents fases, amb veus diverses, sensibilitats múltiples i complicitats reals; una naumaquia en tres actes.

L’exposició en les instal·lacions que tindrà lloc al Centre d’Art Tecla Sala es divideix en dues parts. Una avantsala a manera d’obertura a la peça principal que dona títol al projecte i d’altra banda, la projecció d’aquesta òpera preval en una pantalla de gran format situada a la part posterior de la sala. En l’espai d’obertura o pròleg es podrà veure i consultar tot el material de procés i preparació, tant de la part compositiva com de la conceptual.

Aquest material prové de múltiples arxius municipals i museístics i juntament amb les partitures i altres elements/objectes (plans, textos, petites escultures, hemeroteca  que han anat apareixent al llarg de la recerca) situaran a l’espectador en un marc conceptual, emocional i polític específic.

Anòxia, una òpera en tres actes proposa diferents acostaments a les problemàtiques actuals de la mar Mediterrània.

*L’anòxia és la manca (o gairebé manca) d’oxigen respirable en les cèl·lules, els teixits d’un organisme o en un sistema aquàtic.