VIDEOCLOOP Menu
Loop

Mascarilla 19 – Codes of Domestic Violence

18 novembre — 12 desembre 2021

— Els films de vuit artistes produïts per la Fundació In Between Art Film en temps de pandèmia

Eva Giolo, "Flowers bloom in our throats"
Eva Giolo, "Flowers bloom in our throats"
Artistes
Iván Argote, Silvia Giambrone, Eva Giolo, Basir Mahmood, MASBEDO, Elena Mazzi, Adrian Paci, Janis Rafa
Comissaris
Alessandro Rabottini , Leonardo Bigazzi i Paola Ugolini
Espai
Museo Tàpies
Un projecte de
Fondazione In Between Art Film
Preu
Accés lliure
Tiquets & acreditació

Entrada gratuïta amb l'acreditació professional de LOOP.

Data i horaris
18 novembre — 12 desembre 2021 Afegir al calendari
La fundació In Between Art Film de Beatrice Bulagri ha convidat vuit artistes per tractar el tema de la violència domèstica: Iván Argote, Silvia Giambrone, Eva Giolo, Basir Mahmood, MASBEDO, Elena Mazzi, Adrian Paci i Janis Rafa.

Mascareta 19 – Codes of Domestic Violence és el primer projecte que du a terme la Fondazione In Between Art Film, que ha adoptat la forma de vuit nous videoprojectes realitzats per vuit artistes internacionals. Amb una ambiciosa sèrie d’obres que ha encarregat, la Fundació pretén contribuir al debat internacional sobre la dramàtica qüestió de la violència domèstica, que s’ha exacerbat a conseqüència del dilatat estat d’emergència que ha provocat la Covid-19.

Els vuit artistes que s’ha convidat a explorar el tema de la violència domèstica durant el confinament sense precedents del 2020 són Iván Argote (Colòmbia/França, nascut el 1983), Silvia Giambrone (Itàlia/Regne Unit, nascuda el 1981), Eva Giolo (Bèlgica, nascuda el 1991), Basir Mahmood (Pakistan/Països Baixos, nascut el 1985), MASBEDO (Itàlia, Nicolò Massazza, nascut el 1973 i Iacopo Bedogni, nascut el 1970), Elena Mazzi (Itàlia, nascuda el 1984), Adrian Paci (Albània/Itàlia, nascut el 1969) i Janis Rafa (Grècia, nascut el 1984).

Mascareta 19 és el nom d’una campanya llançada pel president del Govern d’Espanya Pedro Sánchez en resposta a la crida del secretari general de l’ONU António Gutierrez i a l’aterridor increment dels casos de violència durant la pandèmia quan moltes dones, a causa del confinament, es van trobar atrapades a casa i impossibilitades per demanar ajuda. En un món hiperconnectat digitalment però separat físicament, les víctimes de violència domèstica s’han vist abocades a un estat de doble aïllament, per tal com han quedat sense mitjans per comunicar-se amb el món exterior. Aquesta situació ha portat a crear un codi secret de SOS, una paraula clau que les víctimes de violència poguessin fer servir a les farmàcies de tot Espanya alertant-ne els empleats perquè posessin en marxa el procés de resposta d’emergència.

Amb un projecte que al·ludeix directament a aquesta campanya, la Fondazione In Between Art Film pretén fer un toc d’atenció a una emergència global alhora que ajuda artistes, oferint-los suport tangible per produir una obra nova en un moment en què totes les iniciatives artístiques han quedat en suspens.

Els vuit films d’artistes que formen Mascareta 19 – Codes of Domestic Violence ofereixen diferents perspectives sobre un tema comú, capturat en l’espectre i la urgència més amplis: cada obra expressa una sensibilitat única, llenguatges de pensament i perspectives que van des d’una exposició en estil documental fins a l’exploració simbòlica i psicològica de les dinàmiques de les relacions.

En les obres de Janis Rafa i en les del duo artístic MASBEDO, s’explora la idea de la llar com a lloc de violència a través d’un llenguatge altament metafòric amb la característica tensió narrativa del relat cinematogràfic, mentre que Basir Mahmood contempla la manera en la qual els mecanismes implicats en la producció d’imatges en una pel·lícula poden convertir l’escenari d’un conflicte social, econòmic i de gènere. Eva Giolo subratlla la solidaritat entre dones a través d’una fragmentació rítmica i amb to de diari de la narrativa; Adrian Paci evoca el sentiment d’aïllament físic i psicològic centrant la seva obra en la veu abans que en la imatge, i Elena Mazzi busca les arrels de la violència de gènere submergint-se en la mitologia i en l’arqueologia. La idea de violència domèstica com a fenomen en l’esfera pública abans que en la privada és abordat per Iván Argote, que examina l’activisme polític i la normalització de la violència en vincular les ciutats de Bogotà i París. Finalment, Silvia Giambrone converteix la llar en un ring de violència tan internalitzada que envaeix el llenguatge i les accions quotidianes d’una parella.

Mascareta 19 – Codes of Domestic Violence pretén oferir una plataforma conjunta de diàleg a un públic com més ampli millor. El programa de projeccions s’ha exposat en diverses de les institucions d’art més prestigioses d’Itàlia, com el MAXXI – Museo Nazionale delle Arti del XXI secolo de Roma, el Castello di Rivoli, Lo schermo dell’arte – Festival internazionale di cinema e arte contemporanea de Florència i el Teatrino di Palazzo Grassi, a Venècia.

Entre el 2020 i el 2021, els films encarregats per a Mascareta 19 – Codes of Domestic Violence han estat seleccionats en diversos festivals de cinema com ara Cinéma du réel, Doku Fest, European Film Awards, FID Marseille, IFFR – International Film Festival Rotterdam, Punto de Vista, This is Short, Visions du Réel, Vilnius International Film Festival, per citar-ne uns quants. Entre ells, cal destacar el metratge de Basir Mahmood, Sunsets, Everyday (2020), guanyador de l’IFFR Ammodo Tiger Short Award 2021.

Beatrice Bulgari És la fundadora i presidenta de la Fondazione In Between Art Film, que té l’objectiu de donar suport als artistes i les institucions que treballen amb imatges en moviment. Entre el 2012 i el 2019, va establir i va dirigir la productora de cinema In Between Art Film, que es dedica a proporcionar a artistes, cineastes i directors la possibilitat d’explorar lliurement un acostament interdisciplinari entre dos llenguatges creatius: el del cinema i el de l’art contemporani. Al llarg d’aquests anys, Beatrice Bulgari ha produït diversos llargmetratges i pel·lícules de Vanessa Beecroft, Pierre Bismuth, Yervant Gianikian, William Kentridge, Diego Marcon, Masbedo i Shirin Neshat, entre d’altres. El 2007, va establir CortoArteCircuito, una plataforma multifacètica que s’encarrega de produir documentals de directors internacionals sobre l’obra d’artistes contemporanis com Antony Gormley, Luigi Ontani, Alfredo Pirri, Michelangelo Pistoletto i Marco Tirelli, entre molts altres. Beatrice Bulgari ha col·laborat igualment com a dissenyadora de vestuari i escenografia en nombroses pel·lícules, entre les quals es troba Cinema Paradiso, de Giuseppe Tornatore.

 

Artistes: Iván Argote, Silvia Giambrone, Eva Giolo, Basir Mahmood, MASBEDO, Elena Mazzi, Adrian Paci, Janis Rafa

Alessandro Rabottini 

Alessandro  Rabottini 

Curador y crítico afincado en Londres que desempeñar actualmente la función de director artístico en la Fondazione In Between Art Film. Es el fundador de STILL – Studies on Moving Images. Rabottini ha comisariado exposiciones en museos e instituciones entre las que se incluyen la retrospectiva de Robert Overbyen el Centre d’Art Contemporain de Ginebra (que se exhibió en el GAMeC, de Bérgamo; el Kunsthall de Bergen y en Le Consortium, de Dijon); las exposiciones en solitario John Latham y Gianfranco Baruchello en la Triennale de Milán; la de Elad Lassry y Adrian Paci en PAC, de Milán; las de Danh Vo y Victor Man en Villa Medici, en Roma; las de Walid Raad y Ettore Spalletti en el Museo MADRE de Nápoles; las de Keren Cytter, Latifa Echakhch, Giuseppe Gabellone, David Maljkovic, Tim Rollins & KOS, Sterling Ruby, Tris Vonna-Michell y Jordan Wolfson en el GAMeC, de Bérgamo. Asimismo, Rabottini ha realizado contribuciones en catálogos museísticos sobre la praxis artística de creadores como Uri Aran, Cecily Brown, Dana Schutz, Piotr Uklański y Paloma Varga Weisz. Entre 2017 y 2020 fue director artístico de miart – la feria internacional de arte moderno y contemporáneo de Milán. 

Leonardo Bigazzi

Leonardo  Bigazzi

Leonardo Bigazzi és comissari a la Fundació In Between Art Film, per a la qual va cocomissariar les exposicions “Penumbra” i “Nebula” en ocasió de la Biennal de Venècia el 2022 i 2024. També és el comissari de Lo schermo dell’arte – Festival de Cinema i Art Contemporani, Florència (2008–); fundador i comissari de VISIO – Programa Europeu sobre Imatges en Moviment d’Artistes (2012–); i va ser fundador i codirector de Feature Expanded (2015–18). Per al festival, també va ser responsable de projectes amb artistes com Rosa Barba, Omer Fast, Hassan Khan, Hiroshi Sugimoto i Hito Steyerl. Ha comissariat exposicions i programes de cinema al Zentrum Paul Klee, Berna; Museu Tàpies, Barcelona; Museu MAXXI, Roma; i al Palazzo Strozzi, Florència, entre d’altres. Ha encarregat i/o produït més de trenta films d’artistes que s’han presentat a la Tate, Londres; Museum of Modern Art, Nova York; Centre Pompidou, París; Biennal d’Art de Venècia; i Manifesta 14, entre d’altres. “Machine Boys” de Karimah Ashadu, que va produir, va guanyar el Lleó de Plata per a un Jove Artista Prometedor a la Biennal d’Art de Venècia el 2024.

Paola Ugolini

Paola  Ugolini

Crítica y curadora independiente afincada en Roma que desempeña su trabajo actualmente como comisaria en Fondazione In Between Art Film. Forma parte del consejo editorial de STILL – Studies on Moving Images. Desde 2015, es curadora invitada en la galería Richard Saltoun de Londres, donde ha comisariado las exposiciones colectivas The Body as Language, Women look at Women, Vocalizing (Greta Shödl y Tomaso Binga) y Femimism in Italian Contemporary Art, de Silvia Giambrone y Marinella Senatore. Recientamente, ha comisariado las exhibiciones corales Corpo a Corpo y Io dico Io en la Galleria Nazionale di Arte Moderna de Roma (2017/2021), así como Beyond limits and boundaries con Cristiana Perrella en el MAXXI Museum de Rome (2014). Desde finales de la década de los ochenta ha comisariado exposiciones centradas en la obra de mujeres artistas, videoarte, body art, performances y relaciones entre arte y feminismo. Ha trabajado como curadora asistente en las exhibiciones colectivas Machine for Peace en el pabellón de la antigua Yugoslavia en la XLV Bienal de Venecia (1993) y Ubi Motus Ubi Fluxus, en la XLIV Bienal de Venecia (1990).