«Entre el cel i la terra, al camp deixat lliure per la natura, els homes sempre han erigit com obres d’art les seves fantasies destructives. Malgrat la seva consciència de l’espai sense sortida en la qual vivien, mai van deixar de somiar amb un passat.

La demència preval.

Els déus gaudeixen de l’espectacle d’aquesta processó caòtica als abismes de la creació.

Els homes, embogits, creuen que poden trobar el seu lloc en un món invertit.»

— Grégoire Fabvre