Dispositius per a un escenari tolit és una instal·lació que reflexiona entorn la construcció indentitària del cos assignat com a discapacitat, abordant la idea de la construcció humana i poshumana des del posicionament de l’artista com a persona sorda i la seva dependència d’instruments no biològics per a la comunicació oral, com les pròtesis auditives i els subtítols. La proposta, que es formalitza a través del vídeo i l’escultura, s’idea a partir de l’apropiació de subtítols de pel·lícules de ciència-ficció de diferents èpoques. Els subtítols decontextualitzats, la seva tergiversació i la creació de nous subtítols permeten a l’artista generar un relat travessat per la teoria crip-queer. Des de la reflexió crítica Vinent especula sobre altres realitats, cossos i imaginaris que permeten desviar l’atenció sobre les normes corporals i funcionals imperants, indagant en el concepte de protèsis i la interdependència entre organisme i tecnologia. S’experimenta amb la idea del que és o no és humà i les conseqüències polítiques i materials d’aquesta concepció, partint de la premissa que en una societat capacitista com la que vivim el cos assignat com a discapacitat no es llegeix com un cos humà complet.

La música de la peça és de Carles Esteban, amb el seu projecte Astroonom.