hi ha una dona que viu a la meva habitació [hay una mujer que vive en mi habitación] és una conferència performativa que explora alguns dels infinits paisatges d’intimitat que es generen entre el cos offline i l’online. Fent ús de la paranoia com a mètode, blanca arias construeix un relat autohistòric que la situa davant de la seva recerca en una posició quasi mediúmica, i entén la seva veu com a vehicle per aterrar un conjunt d’experiències crítiques, psíquiques, mítiques i sobrenaturals que es manifesten a través de la seva corporalitat sentint. La proposta anhela traçar una cartografia d’imatges textuals i visuals a través d’una mirada lesbofeminista que, més enllà d’endinsar-nos en el cosmos de l’artista, ens convidi a pensar al voltant de qüestions com la materialitat del fet digital, els nous horitzons afectius o els possibles llaços entre interconnectivitat i interdependència.