Anne-Marie Duguet és professora emèrita a la Universitat Paris 1 Panthéon-Sorbonne i crítica d’art. Entre les seves publicacions hi ha Vidéo, la mémoire au poing (Hachette, 1981), Jean-Christophe Averty (Dis-voir, 1991), Déjouer l’image. Créations électroniques et numériques (Éditions Jacqueline Chambon, 2002). Curadora de les exposicions “Jean- Christophe Averty. Collages, découpages” (Espace Electra, Paris 1991), “Thierry Kuntzel” (Jeu de Paume, Paris, 1993), “Smile Machines” (Akademie der Kunst, Berlin, 2006), “Peter campus video ergo sum” (Jeu de Paume, Paris, 2017). Co-curadora de la Biennale Artifices (Saint-Denis, 1994 i 1996). Des de 1995, ha estat directora i editora de la sèrie “anarquista”, arxius digitals i projectes multimèdia sobre art contemporani, amb Antoni Muntadas, Michael Snow, Thierry Kuntzel, Jean Otth, Fujiko Nakaya, Masaki Fujihata, Peter Campus.

Muntadas treballa amb fotografia, vídeo, publicacions, Internet, instal·lacions multimèdia i intervenció pública. La seva obra tracta qüestions socials, polítiques i de comunicació, la relació entre l’espai públic i privat, així com els diferents canals d’informació. El 1971 es va traslladar a Nova York, on va crear la majoria de les seves obres de vídeo i instal·lacions, i va fer prototips per a la televisió alternativa experimental com Cadaqués Canal Local (1974) i Barcelona Distrito 1 (1976). Des de 1995, Muntadas ha agrupat un conjunt d’obres i projectes titulats Sobre la traducció. Molt divers en quant a contingut i característiques, tots se centren en l’experiència personal i l’activitat artística de l’autor en nombrosos països durant un període de trenta anys. En agrupar aquestes obres sota aquest epígraf, Muntadas les situa dins d’un cos d’experiència i preocupacions concretes pel que fa a la comunicació, la cultura dels nostres temps i el paper de l’artista i l’art en la societat contemporània. Els seus projectes més recents son About Academia (2011-2017) i Asian Protocols, (2012-actualitat). Actualment viu on treballa i treballa on viu.

Es llicencia en Història de l’Art a la Universitat Complutense de Madrid l’any 1987, i continua els seus estudis de Tercer Grau al mateix centre.

La seva activitat professional s’inicia el 1986 amb la direcció de l’empresa de serveis culturals Ikeder (Bilbao), un càrrec que ocupa fins al 1994, l’any en què s’incorpora a la Subdirecció General del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía, on roman fins al 1996.

Des del 1996 fins al 2002 ostenta el càrrec de director del Museu de Belles Arts de Bilbao, on posa en marxa un important procés de modernització de la seva activitat i les seves infraestructures. Al gener de 2002 és nomenat director del Museu Nacional del Prado, càrrec que exerceix fins al març de 2017, data en què torna a ser designat director del Museu de Belles Arts de Bilbao. 

Juntament amb la seva activitat en el camp museogràfic, també participa en diversos jurats de premis i comitès científics. Així mateix, la seva trajectòria rep nombrosos reconeixements. El 26 d’abril del 2005 se li concedeix la condecoració al mèrit de la República Italiana en grau de Cavaliere Ufficiale. El 13 de juny de 2006, a proposta del president de la República Francesa, és nomenat cavaller a l’Orde Nacional del Mèrit. El 19 d’abril del 2011 és designat cònsol de Bilbao a proposta de la Cambra de Comerç de la ciutat. El 26 d’abril del 2012 la Comunitat de Madrid li concedeix la Gran Creu de l’Orde del Dos de Maig. L’abril de 2013 és nomenat membre de Jakiunde, Acadèmia Basca de les Ciències, de les Arts i de les Lletres. El 10 de setembre del 2013 el president de la Federació de Rússia li concedeix la condecoració estatal Orde d’Amistat. El 7 de juny del 2016 l’ambaixador de la República d’Àustria li lliura la Creu d’Honor 1a Classe de Ciències i Arts. L’abril del 2017 és condecorat amb la Gran Creu de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi, i l’octubre d’aquell mateix any la Hispanic Society of America li concedeix la Medalla Sorolla.