Raquel Friera i Xavier Bassas. ‘Institut del Temps Suspès’ (ITS)
10 — 20 novembre 2022
— Entra, entra en aquesta seu de l'Institut del Temps Suspès... t'estem esperant des de fa dies, mesos, des de fa segles... i tu a nosaltres també ens estaves esperant?
- Artistes
- Raquel Friera & Xavier Bassas
- Espai
- Centre d’Art la Capella
Afegir al calendari
El duo d'artistes Raquel Friera i Xavier Bassas presenten per primera vegada a Barcelona el seu Institut del Temps Suspès.
Quina angoixa! Quin alleujament! L’Institut del Temps Suspès (ITS) obre la primera seu física a La Capella. Per a tots aquells que sentin l’angoixa del temps, per a tots aquells que necessiten alleujar la seva salut temporal.
No és una broma, encara que ens podem riure. Parlem del més seriós, el més greu que ens passa a la vida: “no tenir temps” (“La vida no em dóna”, diem, “per cuidar de veritat la meva mare als meus amics al meu pare als meus fills, no em dóna pel que voldria fer abans de morir”). O, per ser més exactes, més polítics, el que ens passa és que hem naturalitzat un règim temporal que ens emmalalteix: a l’ITS en diem “crononormativitat” i aquesta té a veure actualment amb la hiperproductivitat íntima, professional i social.
… no es tracta d’oposar, a aquesta hiperproductivitat, allò que s’anomena “peresa” o “ociositat”. Estem parlant de contestar un sistema, tot un règim temporal, i per això cal oposar a la “crononormativitat” això que anomenem “cronodiversitat”, és a dir, una altra sensibilitat temporal que s’escapa de les normes relatives al temps…
L’Institut del Temps Suspès es va fundar al Laboratori 987 del MUSAC (Lleó) i es concreta avui, en aquesta seu de Barcelona, com a col·laboració entre el Festival LOOP i La Capella. Pensat i performat com un projecte a mig camí entre l’art i la filosofia, la política i la poètica, l’ITS intenta suspendre el règim temporal que ens domina, robant tot el temps expropiat per l’acceleració del treball i les xarxes, el temps expropiat pel consens temporal que regeix les nostres vides.
…perquè el consens temporal ho envaeix tot, no només l’àmbit laboral, sinó la vida sencera… digues-me, si no, digues-me… quan et vas besar per primera vegada? A quina edat vas voler tenir feina? Quan toca tenir fills i per què? I també, quotidianament: a quin ritme estimes? En quin temps vius? I quan va ser la darrera vegada, si n’hi ha, que vas parlar sincerament sobre la teva relació amb el temps?
Entra, entra en aquesta seu de l’Institut del Temps Suspès… t’estem esperant des de fa dies, mesos, des de fa segles… i tu a nosaltres, també ens estaves esperant?
Raquel Friera & Xavier Bassas
Raquel Friera va obtenir primer una llicenciatura d’Econòmiques, i va treballar on els índexs de vendes han de créixer cada trimestre. Posteriorment va cursar Belles Arts i els seus projectes artístics van començar dinamitant, precisament, tot allò que havia après a les dues llicenciatures: Sobre perdre el temps (2007), Maltepe (2007), Temps lliure (2009), Habana-Guáimaro (2010). A aquests, van seguir altres projectes que denunciaven els diversos dispositius de control social: els centres d’internament d’estrangers, les identitats racials o religioses, la moral econòmica, entre d’altres. El pensament feminista l’ha acompanyat cada cop més en els seus treballs per, finalment, sintetitzar el temps com el dispositiu essencial de la producció de subjectivitat a les nostres societats.
Amb Xavier Bassas, professor d’Estudis francesos a la UB, traductor del pensament francès i filòsof activista, van fundar l’Institut del Temps Suspès (ITS) al Laboratori 987 del Musac (Lleó). És un projecte que combina els mitjans de l’art i la filosofia per contestar la crononormativitat i obrir una poètica nova del temps. L’Institut del Temps Suspès no voldria limitar-se a posar “la vida al centre”, com insisteixen encertadament algunes pensadores feministes: es tractaria de saber que posar la vida al centre és posar el temps suspès al centre de les nostres vides. I practicar-ho.
