Into the River és una sessió de vídeo-performance que reuneix tres treballs desenvolupats dins del marc de treball d’Estètiques Transversals, una plataforma d’experimentació entre l’art, la mediació i l’espai social activada per Idensitat en col·laboració amb centres artístics de València, Alacant i Castelló, en col·laboració amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana; i a Huarte, Burlada i Villava amb el Centre d’Art Contemporani de Huarte.

Estètiques Transversals és un lloc de confluència entre les pràctiques artístiques com a espai d’investigació crítica; les accions de mediació com a espai de producció de contingut, d’interacció i de transferència d’aprenentatges; i el context com a espai de relació entre una temàtica de treball i un determinat espai social actiu al voltant d’ella.
En aquesta darrera edició 2021, Ecosistemes de Ficció, tant a Navarra, com a la Comunitat Valenciana s’ha treballat a partir de la premisa conceptual de la Ficció i d’una sèrie d’escenaris comuns: els rius.

Artistes, participants dels contextos locals, i espais educatius han desplegat diferents processos entorn de les tensions, paradoxes o connexions que hi ha entre les realitats i ficcions imaginades en els contextos proposats; partint dels rius i els seus components i lectures (naturals, socials, paisatgístiques, polítiques, etc.) com elements que perfilen i alhora difuminen els límits entre el rural i l’urbà.

L’aigua del riu Arga, o l’absència d’ella com a les lleres el Riu Sec de Castelló, Túria de València i Riu Monnegre d’Alacant, dialoga i desplega diferents visions imaginàries o ficcionades pròpies dels territoris on es desenvolupa el projecte.

Per a aquesta sessió es proposen tres peces audiovisuals; tres produccions experimentals en diàleg amb aquests rius que són el resultat de les residències artístiques dutes a terme en el marc d’ Estètiques transversals – Ecosistemes de ficció entre 2019 i 2021. The Night Flier de Jorge Núñez de la Visitació realitzat en residència al Centre Cultural Les Cigarreras d’Alacant; De Perdidos al Rio de Joana Capella i Roc Domingo, i La Guaca o Tresor d’Alfonso Borragán, tots dos treballs realitzats en residència al Centre d’Art Contemporani Huarte.

The night flier
Jorge Núñez de la Visitación
The Night Flier AKA fleeting AKA Full Exposure és una pel·lícula fragmentada de terror fantàstic. Una mostra de cinema performatiu, duta a terme durant la residència artística de Jorge Núñez de la Visitació al Centre Cultural Les Cigarreras i el riu Monnegre (Riu sec) d’Alacant. La barreja de vídeo, so i text serveix per a reconstruir les estètiques fílmiques de cinema de gènere fantàstic posant-lo en relació amb el paisatge. Un paisatge format per un curs fluvial discontinu i feble. Com es narra la por a allò que es desconeix? Què passa amb la fricció entre l’inesperat i el convencional?

La narrativa gira entorn de la Margot. Ella viu al costat de dos científics en una casa a la banda de la platja. Com sospita que estan fent experiments tèrbols en una habitació de la casa. Un dia, aprofitant que han sortit, Margot tafaneja al laboratori i toca una substància desconeguda. A partir d’aquí comença a sentir-se estranya i té un somni recurrent: un avió solca la mar Mediterrània al mig de la nit mentre emet senyals estranys per ràdio. Margot entra en contacte amb un ens sorgit de la nocturnitat: The Night Flier.

La Guaca o Tesoro
alfonso borragán
La Guaca o Tesoro és un vídeo-assaig desenvolupat en col·laboració amb Patxi Alda, Ione Lameiro i Hasier Larretxea. La peça és una narració semificcionada en la cual s’imagina la relació entre els fragments de tresors acumulats al riu i arrossegats pel corrent, i la buscadora, que es deixa trobar per ells. El tresor és esquiu i com la mateixa buscadora de tresors relata, el tresor escapa dels seus buscadors. La guaca et troba. El vídeo-assaig es construeix a través de reflexos que busquen aquests tresors a l’aigua, i imatges fragmentades de la reconstrucció de fotogrametries de tresors que escapen a la seva representació.

La Guaca és part del projecte a llarg termini No Man ‘s Land que fa servir l’aigua i el joc com a reveladors d’allò il·lícit. Re-ocupant un espai oblidat, lliure normes socials i de propietaris. El projecte, d’una banda, tracta de recuperar les pràctiques amagades que allà es realitzaven i els records que l’habiten; de l’altra, vol recrear noves històries, experiències i mites perquè puguin ser recuperades en el futur. En aquesta fase, el projecte explora el magnetisme del destí i atracció del riu Arga, i les tres localitats que segueixen el seu curs: Huarte, on se situa el Centro de Arte Contempoáneo de Huarte, Burlada i Villava (Navarra).

De perdidos al río
Roc Domingo y Joana Capella
De perdidos al río, és un projecte resultant d’una residència orientada a treballar la relació entre la realitat i la ficció aplicades al context de riu Arga al seu pas per les localitats de Burlada, Villava i Huarte.

En aquest projecte s’experimenta amb l’imaginari vinculat a la memòria i la identitat del riu, i la construcció d’un nou imaginari mutant elaborat des de la ficció. La formalització del projecte es va adaptar a les noves circumstàncies derivades de la pandèmia, esdevenint una experiència estètica particular, sense públic, una estranya Romería solitària de dos éssers que emergeixen de l’antropocè, que en el seu trajecte uneixen el centre Huarte, amb el centre de tractament de residus de Góngora, seguint el curs del riu Arga, passant per Burlada i Villava.

L’acció es converteix en una peça audiovisual de llarga durada que es transmet en directe. La pel·lícula performativa és un pla seqüència que recull tota la travessia, des de l’inici del projecte, el seu procés de producció i el camí pròpiament dit executat per les artistes. L’interès en l’ús de la reproducció aleatòria en directe, la multipantalla i el pla seqüència, serveixen per qüestionar la linealitat narrativa dels fets, posant en tensió la direccionalitat i la transició, intentant desplegar o desvetllar aquells mecanismes que construeixen aquesta idea. La peça va acompanyada d’un text, convertit en una veu en off que va apareixent a mesura que es van succeint les imatges.