Gravats del gènere d’Inverso Mundus, coneguts des del secle XVI, representen escenes tals com un porc destripant al xarcuter, un nen castigant la seva mestra, un home carregant un burro a l’esquena, homes i dones intercanviant rols i vestits, o un captaire donant almoina a un home ric. Aquests gravats contenen dimonis, quimeres i peixos volant pel cel i la mort en si mateixa, tant amb una dalla com amb la màscara d’un doctor de la pesta negra. Mundus, del llatí “mon”, i Inverso, que en italià significa “revers, contrari” i era l’antic terme per “poesia”, fa al•lusió al procés artístic. Segons la interpretació d’AES+F, les escenes absurdes del carnaval medieval apareixen com episodis de vida contemporània en una instal•lació de vídeo multicanal. Els personatges representen escenes d’utopies socials absurdes, i intercanvien màscares, passant de captaires a rics, de policies a lladres. Escombriaires metrosexuals reguen la ciutat amb porqueria. Dones inquisidores torturen homes en estructures de l’estil d’IKEA. Nens i grans lluiten en una baralla de kickboxing. Inverso mundus és un món on les quimeres són mascotes, i l’Apocalipsi un entreteniment.