A La Picota, una presó d’alta seguretat al sud de Bogotà, el matrimoni d’un guerrilla de les FARC amb una dona transgènere extreballadora sexual, sentenciada a cadena perpètua, primer va provocar un escàndol, després una transformació de mentalitats. Basada en la història d’aquests nuvis rebels, la pel·lícula segueix la trobada entre dues formes de lluita, dos models de lluita que son transformats per interpenetració. FARC i LGBTQIA+, la mateixa lluita?
Entre el món de les presons, la vida urbana a Bogotà i la selva colombiana, la càmera busca signes de canvi en la societat. Una intel·ligent, sorprenent i profunda pel·lícula de mosaic humà.
Foto d’Anne Sophie Popon.
Pascale Cassagnau és doctora en Història i Crítica de l’Art i és responsable de la col·lecció audiovisual i de nous mitjans de l’CNAP (Centre national des arts plastiques, París). Escriu extensament per a Art Press i és autora de textos sobre artistes com Chris Burden, James Coleman, John Baldessari, Pierre Huyghe, Dominique Gonzalez-Foerster i Matthieu Laurette, entre d’altres. S’interessa principalment per l’estudi de les noves pràctiques cinematogràfiques i el seu encreuament amb l’art contemporani. El seu assaig “Future Amnèsia, enquêtes sud un troisième cinéma” (Ed. Isthmus, 2006) investiga les noves formes fílmiques existents entre la ficció i el documental. “Un pays supplémentaire” (Ed. École nationale supérieure des Beaux-Arts de Paris, 2010) se centra en la creació contemporània i l’arquitectura dels nous mitjans. El seu llibre “Apichatpong Weerasethakul – Une théorie des objets staffs” va ser publicat com a e-book en 2016. El seu assaig “Diagramme Monteiro, sobre Joao Cesar Monterio”, va ser escrit en col·laboració amb Hughes Decointet i publicat a Editions de L’Oeil en 2017. Els seus assajos “La repetition générale” i “Dispositifs-jeux”es troben actualment en progrés.
Darrera actualització 9 març 2017
Rasha Salti és una investigadora, escriptora i curadora d’art i cinema. Des de 2017 és curadora de La Lucarne a Arte France.