VIDEOCLOOP Menu
Loop

Joris Lachaise. ‘Transfariana’

Diumenge 19 novembre 2023, 6 pm

Joris Lachaise. Still of 'Transfariana'. Image courtesy of the artist.
Joris Lachaise. Still of 'Transfariana'. Image courtesy of the artist.
Artistes
Joris Lachaise
Comissaris
Pascale Cassagnau i Rasha Salti
Espais
Zumzeig
Un projecte de
CNAP, La Lucarne (Arte France) & LOOP
Preu
7 €
Tiquets & acreditació
entradas.codetickets.com/entradas/transfariana/46321/zumzeigcooperativa/online
Idioma
Castellà. Subtítols en anglès.
Data i horaris
Diumenge 19 novembre 2023, 6 pm Afegir al calendari
Info addicional
150’, 2023

A La Picota, una presó d’alta seguretat al sud de Bogotà, el matrimoni d’un guerrilla de les FARC amb una dona transgènere extreballadora sexual, sentenciada a cadena perpètua, primer va provocar un escàndol, després una transformació de mentalitats. Basada en la història d’aquests nuvis rebels, la pel·lícula segueix la trobada entre dues formes de lluita, dos models de lluita que son transformats per interpenetració. FARC i LGBTQIA+, la mateixa lluita?
Entre el món de les presons, la vida urbana a Bogotà i la selva colombiana, la càmera busca signes de canvi en la societat. Una intel·ligent, sorprenent i profunda pel·lícula de mosaic humà.

Joris Lachaise

Joris Lachaise
L’aproximació de Joris Lachaise a la realització cinematogràfica es basa en la transició entre els seus estudis de filosofia i de cinema. El 2005 va treballar amb Jean-Pierre Krief a Chronicle of a Trial Foretold, una pel·lícula sobre el judici de Saddam Hussein pel Tribunal Especial Iraquià.
El 2009, va codirigir amb Thomas Roussillon Like a Bird in a Fishbowl, la crònica d’una lluita comuna d’asil, gitanos i persones sense llar a Angers. El 2011, va dirigir Convention: Black Wall / White Holes, una pel·lícula sobre el 50è aniversari de la independència de Mali que va guanyar el premi FIFAI i va ser seleccionat per l’États généraux du documentaire a Lussas, França. El 2014, la seva pel·lícula, Ce qu’il reste de la folie, gravada en un hospital psiquiàtric al Senegal, va guanyar el Gran Premi al FID Marseille festival abans de ser seleccionada per a nombrosos festivals arreu del món. La pel·lícula es va estrenar als cinemes francesos el juny de 2016.

Foto d’Anne Sophie Popon.

Pascale Cassagnau

Pascale Cassagnau

Pascale Cassagnau és doctora en Història i Crítica de l’Art i és responsable de la col·lecció audiovisual i de nous mitjans de l’CNAP (Centre national des arts plastiques, París). Escriu extensament per a Art Press i és autora de textos sobre artistes com Chris Burden, James Coleman, John Baldessari, Pierre Huyghe, Dominique Gonzalez-Foerster i Matthieu Laurette, entre d’altres. S’interessa principalment per l’estudi de les noves pràctiques cinematogràfiques i el seu encreuament amb l’art contemporani. El seu assaig “Future Amnèsia, enquêtes sud un troisième cinéma” (Ed. Isthmus, 2006) investiga les noves formes fílmiques existents entre la ficció i el documental. “Un pays supplémentaire” (Ed. École nationale supérieure des Beaux-Arts de Paris, 2010) se centra en la creació contemporània i l’arquitectura dels nous mitjans. El seu llibre “Apichatpong Weerasethakul – Une théorie des objets staffs” va ser publicat com a e-book en 2016. El seu assaig “Diagramme Monteiro, sobre Joao Cesar Monterio”, va ser escrit en col·laboració amb Hughes Decointet i publicat a Editions de L’Oeil en 2017. Els seus assajos “La repetition générale” i “Dispositifs-jeux”es troben actualment en progrés.

Darrera actualització 9 març 2017

Rasha Salti

Rasha  Salti

Rasha Salti és una investigadora, escriptora i curadora d’art i cinema. Des de 2017 és curadora de La Lucarne a Arte France.