Rebutjant qualsevol comparació amb els mitjans artístics tradicionals, el videoart presenta una naturalesa efímera i un caràcter processual. Contràriament a la pintura i l’escultura, el vídeo introdueix la coordinada temporal, plasmant d’aquesta manera les necessitats expositives i la relació amb el seu públic.

En una època caracteritzada pels canvis esquizofrènics i la consumició frenètica de continguts, el videoart desafia l’atenció dels espectadors alhora que els convida a prendre consciència del temps. Generalment mancat d’una estructura narrativa clàssica, sovint empra les imatges en moviment per construir imaginaris simbòlics que apunten a conjuntures socials, històriques i econòmiques concretes.

Titulada La Forma del Temps (amb referència a l’assaig de l’historiador americà George Kubler), aquesta selecció reuneix un grup d’artistes que, mitjançant associacions estudiades entre imatge, paraula i so, retraten contextos precisos, promovent el potencial del vídeo com a vehicle creador d’històries.

Pensant en l’etimologia llatina de la paraula “vídeo” (jo veig), les peces que conformen aquesta proposta volen destacar la validesa del videoart com a vehicle per capturar, retratar i imaginar la realitat. Llegir el món a través del vídeo significa també aprendre a observar, adquirint una mirada analítica i sensible que mai s’ha fet tan necessària com avui.

Greta Alfaro, He Had Got Certain Vibes, 2019
Mar Arza, Nora, 2012
Persijn Broersen & Margit Lukács, Establishing Eden, 2016
Daniel Canogar, Sinestesia, 2019
Marco Godoy, Reclamar el eco, 2012
Eugenia Lim, On Demand, 2019
Alex Marco, The Box y Reset, 2021
Shahar Marcus, Seeds, 2012
Hans Op de Beeck, Parade, 2012
Johanna Reich, Water on Asphalt, 2012

Agraïments: a tots els artistes, Fundació Ernesto Ventós, Col·lecció Banc Sabadell, Olga Adelantado, Galeria Cànem i Rosa Santos.