Maider Aldasoro, Charlotte Nordgren Sewell, Elisa Pardo Puch, Mayra vom Brocke, weecolors. ‘Una exposició oral’
24 novembre 2023 — 11 gener 2024
- Comissaris
- Caterina Almirall
- Espais
- SAC- Centre Cívic Sant Andreu
- Un projecte de
- Sant Andreu Contemporani
Afegir al calendari
Ella ha après a escopir i s’entreté deixant petits bassals de saliva que escampa amb la mà o amb el peu. Ara seu a la meva falda, mirant cap a mi, entrellaçades, estira les mans cap a la meva cara i em posa els dits dins la boca, em vol agafar la llengua, tocar-la, estirar-la. És estrany i molest, però la deixo explorar, les dents, els llavis, la saliva. Treu la seva llengua cap a fora, diu aaaaaaahhhh somrient, insistent, vol que les nostres llengües es toquin. Algú diu que això no està bé, que hi ha massa bactèries a la boca. Penso en com va sortir de dintre meu fa poc més d’un any, en com segueix alimentant-se de mi cada dia quan mama, llet, que surt de dintre meu i que el meu cos segueix fabricant i em segueix semblant màgic. Diu les primeres paraules, mama, teta, aigua, no. Les nostres llengües es toquen, i es fan pessigolles.
Una exposició oral parteix de la llengua com un òrgan, un múscul de la boca, com un membre o una extremitat que gesticula en la foscor i la humitat de la cavitat bucal i que comunica exterior i interior enllaçant el nostre cos amb el nostre entorn. Una exposició oral ens vols penetrar mentre penetrem en ella i en cadascun dels projectes que reuneix. Ens convida a llepar, a regalimar, apel·la al cos al cor a la carn, defuig l’ull —la mirada— com a únic òrgan possible per apropar-nos a les pràctiques artístiques. Si els ulls són com dues caniques lligades per un fil al nostre cap, la llengua és un tros de carn que viu a la cova fosca, humida, plena d’olors, bactèries, rastres de les nostres pràctiques alimentàries, sexuals, amoroses, tòxiques, líquides, i que surt per fer sonar l’aire contra les dents, contra el paladar, que es mou per llepar succionar assaborir donar plaer i irreverència, que fa que la boca no sigui només un forat sinó la guarida de la bèstia, que no sigui un orifici o una entrada, també un canal de sortida, flux, llindar; un lloc entre l’interior i l’exterior, un punt de trobada, de contacte, de sabor, de plaer, la possibilitat de l’erotisme.
Caterina Almirall
És curadora independent i professora. Com a curadora, el seu treball manté sempre un interès sobre el propi camp artístic, entenent la pràctica artística com un espai de producció de coneixement i de qüestionament sobre el món. Els últims temps ha centrat les seves recerques entorn del fet expositiu i la pràctica mediadora, amb especial interès en alló màgic entenent la pràctica artística com un ritual i com un lloc d’aprenentatge. Va iniciar el treball en comissariat amb l’espai autogestionat el Passadís, a Barcelona, actiu entre 2013 i 2016. Des de llavors ha desenvolupat projectes de comissariat a Barcelona en la galeria etHall, 2020, Bombon Projects, 2019; Can Felipa, 2018, Sala d’Art Jove de Barcelona, 2015. Ha exposat també en el Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès; MAC, Mataró; La Panera, Lleida; Espai Trapézio, Madrid, entre d’altres. Ha estat la curadora del cicle anual Terrassa Comissariat 2017/18, i del programa Ephemeral de la fira SWAB Barcelona 2018, 2019 i 2020. Li interessa experimentar amb la pràctica curatorial i creadora, establint nombroses col·laboracions amb altres artistes i col·lectius en projectes de recerca, creació o publicació. Escriu habitualment per la revista de crítica A*Desk. És professora de Sociologia de l’Art en la Facultat de Belles Arts de la UB des de 2016, i del Postgrau-Màster de Mediació Artística en la Facultat de Pedagogia de la UB, des de 2018. Ha estat jurat en convocatòries de creació i recerca en BaumannLab Terrassa i en L’Escocesa, Barcelona. Actualment és membre de la comissió de Programes d’Hangar. És Llicenciada en Belles arts i té un Màster en Art i Educació per la Universitat de Barcelona. Actualment segueix el programa de doctorat en Educació de les arts i la cultura visual, en la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona amb una recerca en clau sociològica sobre la relació entre les pràctiques autogestionades i institucionals en l’àmbit artístic de Barcelona, prestant especial atenció al rol dels comissaris i comissàries.
Darrera actualització 21 d’octubre 2020.
