Perejaume va començar a exposar la seva obra a la fi dels anys setanta i des de llavors l’ha anat desenvolupat de forma paral·lela tant en disciplines visuals com en una extensió literària.

El paisatge és un tema recurrent que analitza i explora la seva obra, reprenent i reevaluant la presència que ha tingut bàsicament en la producció literària i pictòrica. A través d’aquesta aproximació, la relació amb el paisatge s’examina des de diversos punts de vista no exempts d’ironia. Punts de vista que prenen forma a través de la pintura, l’escultura, la fotografia, la instal·lació, el vídeo o la mateixa intervenció en l’entorn natural.

Per en Perejaume l’home forma part del paisatge, no és aliè a ell, és un agent més en la seva conformació i evolució, com si s’hagués accelerat el temps geològic.

Marina Vinyes Albes és llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ​​on també es va especialitzar en Estudis de Cinema i Audiovisuals Contemporanis. Posteriorment, va estudiar Disseny de Projectes Culturals a la Sorbonne Nouvelle-Paris 3, desenvolupant així la seva vida professional entre Catalunya i França. Des del febrer de 2020 és cap de programació, serveis educatius i exposicions a la Filmoteca de Catalunya de Barcelona. A París, ha estat professora a la Faculté des Lettres de la Universitat de la Sorbona, on prepara la seva tesi doctoral, i ha treballat al departament de projectes artístics del Jeu de Paume, on ha comissariat nombrosos cicles cinematogràfics entre el 2013 i el 2018 i l’exposició de videoinstal·lacions Omer Fast. Le present continue (2015). A Barcelona, ​​ha col·laborat amb l’EUROM (The European Observatory on Memories), el CCCB, l’Open City Thinking Biennale, l’ICUB, la Biennal d’Art Contemporani del Maresme i la Fundació ‘la Caixa’ en l’organització de seminaris, programes de cinema. i activitats culturals. El 2013 va rebre el Premi Internacional Walter Benjamin Memorial pel seu assaig inèdit Usos i abusos de la imatge en l’univers audiovisual de la Shoah (Uses and Abuses of the Image in the Audiovisual Universe of the Shoah, Documenta Universitària, 2015).

Perejaume va començar a exposar la seva obra a la fi dels anys setanta i des de llavors l’ha anat desenvolupat de forma paral·lela tant en disciplines visuals com en una extensió literària.

El paisatge és un tema recurrent que analitza i explora la seva obra, reprenent i reevaluant la presència que ha tingut bàsicament en la producció literària i pictòrica. A través d’aquesta aproximació, la relació amb el paisatge s’examina des de diversos punts de vista no exempts d’ironia. Punts de vista que prenen forma a través de la pintura, l’escultura, la fotografia, la instal·lació, el vídeo o la mateixa intervenció en l’entorn natural.

Per en Perejaume l’home forma part del paisatge, no és aliè a ell, és un agent més en la seva conformació i evolució, com si s’hagués accelerat el temps geològic.

Arquitecte amb formació en teoria i història de l’arquitectura, i estudis musicals. Treballa quatre anys a París. L’any 2018 obre Taller Ponti, on hi conjuga l’arquitectura amb d’altres pràctiques com ara el comissariat, l’edició o el disseny d’espais expositius.
Dirigeix l’informe Bases per unes polítiques d’art públic -Ajuntament de Barcelona. És comissari de les exposicions Guardar Fora i D’un or que crema, de Perejaume, artista amb qui col·labora en múltiples projectes. Ha participar en nombrosos col·loquis, presentacions i xerrades.

Darrera actualització 22 d’Octubre de 2021