A mig camí del documental experimental i la ficció especulativa, aquesta pel·lícula narra experiències no pas a partir del que n’ha quedat documentat, sinó del que ens manca d’elles. Sense separar el llavors i l’ara, els vius dels morts, ni la presa de consciència de l’inconscient, fa història en potència d’un metge que en temps crítics del s.XX polititzà la psiquiatria capgirant la nostra relació amb la bogeria i l’home normal. I obre a Catalunya un espai autocrític sobre la seva desmemòria.
Aquesta pel·lícula s’ha elaborat a partir de la recerca del projecte “El llegat oblidat de Francesc Tosquelles” finançat per la Fundació MIR-PUIG i l’ADHUC de la Universitat de Barcelona.
Algunes escenes d’aquest film han estat possibles a través d’un procés de treball amb joves organitzat pel departament de mediació del CCCB.
Mireia Sallarès (Barcelona, 1973) és artista visual i professora artista convidada a l’Institut Supérieur des Arts de Toulouse, França. Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, estudià cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York i viu en trànsit entre Barcelona i d’altres ciutats estrangeres en les quals desenvolupa la seva pràctica artística. La condició d’estrangeria és fonamental en els seus projectes que són resultat de llargues investigacions sobre temes essencials com la violència, el plaer, la legalitat, la veritat, l’amor o el treball, en les que utilitza el vídeo com una eina de recerca antropològica i narració política des dels feminismes situats. El seu darrer projecte Kao malo vode na dlanu, una investigació sobre la noció d’amor a Sèrbia, que s’inscriu en la seva inacabada Trilogia dels conceptes deixalla (veritat, amor i trebal), ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals 2019 i el premi ACCA 2019. La seva participació dins de l’exposició Feminismes! al CCCB, amb el projecte Las Muertes Chiquitas del que l’editorial Arcadia ha reeditat el llibre que actualitza, una dècada després, el projecte amb el que ha obtingut més reconeixement internacional. El seu treball s’ha presentat al CCCB, al MACBA, a la Fundació Miró, al Centre d’Art Santa Mònica, a La Capella, al centre d’art Fabra i Coats, al CA Tarragona; a ARCO, al circulo de Bellas Artes de Madrid, al Museo Carrillo Gil de Mèxic, al Anthology Film Archives i a la New York University de Nova York, a la Facets de Chicago; al OK Centrum de Linz, Àustria; a la Galleri Image de Arhus ,Dinamarca; al Center for Contemporary Art de Glasgow, Escòcia; a la Organización Nelson Garrido de Caracas, Vençuela; al Museo de Arte Moderno de Puerto Rico, al SKC de Belgrad de Sèrbia, al Museu d’Art Modern de Moscou, i al TEA de Tenerife, entre d’altres. Algunes de les seves obres estan a la col·lecció MACBA.
Darrera actualització 27 d’abril 2021