Itineraris del vídeo. De LOOP a SCREEN (2003-2013)

LOOP neix el 2003 i adopta el nom d’un dels recursos més característics del vídeo quan irromp com a mitjà, eina i llenguatge en la dècada dels anys seixanta: la projecció en loop o en bucle. La construcció de la imatge, la introducció del temps, so i velocitat en l’obra així com l’experimentació amb les noves possibilitats tecnològiques van ser marques distintives de les primeres dècades del videoart, que va passar de ser un instrument addicional a altres pràctiques fins a convertir-se progressivament en una categoria en si mateixa.

Després d’una dècada, avui en dia la idea original ha evolucionat d’acord amb els canvis que els artistes han dut a terme. Enfront de la proliferació dels usos del vídeo i la seva hibridació amb altres mitjans (pensem en la instal·lació i com ha reconfigurat no sols l’escultura sinó també l’espai del museu; els vasos comunicants i confusió entre el cinema d’artista, el cinema experimental, el videoart, etc.) continuar sostenint l’etiqueta vídeo pot ja ser problemàtica per ser reductiva. Ens situem ja sota el paraigua conceptual de les imatges en moviment, que engloba una perspectiva de producció audiovisual de límits porosos i dinàmics, impossible d’unificar des d’un punt de vista estètic o tècnic. I així arribem a la pantalla (screen), que en aquest nou horitzó s’entén com el suport mínim necessari, juntament amb la presència d’un públic, perquè el cinema i vídeo d’artista puguin existir. Siguin de tela o estructures complexes o mentals, la pantalla apareix com a denominador comú i grau zero d’aquesta experiència.

FOTOS © Pablo Candamio