Nostalgia de la Luz
14 — 16 novembre 2020, 12 — 12 am
— Un film de Patricio Guzmán
- Artistes
- Patricio Guzmán
- Comissaris
- Caterina Almirall
- Espai
- VIDEOCLOOP
- Idioma
- Spanish
Afegir al calendari
Nostalgia de la Luz (2010) és un film sobre la distància entre el cel i la terra, entre la llum del cosmos i els éssers humans, i les misterioses anades i vingudes que es creen entre ells. A Xile, a tres mil metres d’altura, els astrònoms vinguts de tot el món es reuneixen al desert d’Atacama per observar les estrelles. Allà dalt, la transparència del cel permet veure els confins de l’univers. A baix, l’extrema sequedat de la terra preserva les restes humanes intactes: mòmies, exploradors, aventurers, indígenes, miners i ossos dels presoners polítics de la dictadura. Mentre els astrònoms busquen vida extraterrestre, un grup de dones remou les pedres, busquen els seus familiars desapareguts.
El film ens situa en un lloc entre l’origen i la fi, més enllà del present. La mirada d’uns i altres viatja entre la terra i el cel, entre la vida abans de la vida i la vida després de la mort. Ens parla de la possibilitat de veure els rastres d’una vida anterior, allà on ningú no hi veu res: el desert o la foscor de l’univers.
En el marc del projecte Esdevenir immortal i després morir (comissariat per Caterina Almirall a La Capella) la pel·lícula situa dues recerques que passen en un mateix lloc, el desert, i que comparteixen la necessitat de resoldre la pregunta de l’origen, la necessitat de fer memòria. En certa manera el desert és un espai que preserva els rastres del passat, com un vast museu que hem de desxifrar, i a la vegada, una necròpolis.
Artistes: Patricio Guzmán
Caterina Almirall
És curadora independent i professora. Com a curadora, el seu treball manté sempre un interès sobre el propi camp artístic, entenent la pràctica artística com un espai de producció de coneixement i de qüestionament sobre el món. Els últims temps ha centrat les seves recerques entorn del fet expositiu i la pràctica mediadora, amb especial interès en alló màgic entenent la pràctica artística com un ritual i com un lloc d’aprenentatge. Va iniciar el treball en comissariat amb l’espai autogestionat el Passadís, a Barcelona, actiu entre 2013 i 2016. Des de llavors ha desenvolupat projectes de comissariat a Barcelona en la galeria etHall, 2020, Bombon Projects, 2019; Can Felipa, 2018, Sala d’Art Jove de Barcelona, 2015. Ha exposat també en el Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès; MAC, Mataró; La Panera, Lleida; Espai Trapézio, Madrid, entre d’altres. Ha estat la curadora del cicle anual Terrassa Comissariat 2017/18, i del programa Ephemeral de la fira SWAB Barcelona 2018, 2019 i 2020. Li interessa experimentar amb la pràctica curatorial i creadora, establint nombroses col·laboracions amb altres artistes i col·lectius en projectes de recerca, creació o publicació. Escriu habitualment per la revista de crítica A*Desk. És professora de Sociologia de l’Art en la Facultat de Belles Arts de la UB des de 2016, i del Postgrau-Màster de Mediació Artística en la Facultat de Pedagogia de la UB, des de 2018. Ha estat jurat en convocatòries de creació i recerca en BaumannLab Terrassa i en L’Escocesa, Barcelona. Actualment és membre de la comissió de Programes d’Hangar. És Llicenciada en Belles arts i té un Màster en Art i Educació per la Universitat de Barcelona. Actualment segueix el programa de doctorat en Educació de les arts i la cultura visual, en la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona amb una recerca en clau sociològica sobre la relació entre les pràctiques autogestionades i institucionals en l’àmbit artístic de Barcelona, prestant especial atenció al rol dels comissaris i comissàries.
Darrera actualització 21 d’octubre 2020.
