Alenar paraules que encara no han estat dites, imatges que demanen ser recordades i visions imprecises que esclaten per ser escoltades. Remoure en els rastres del món que encara vol ser món és un acte de valentia que no cal defensar de les respostes conegudes. Les traces que constitueixen el present compliquen les nostres experiències, fent bullir un estat oblidat o desconegut. Ens indueixen cap a una alteració temporal, una espècie d’estat atzarós que posa cos a allò que ens és molest, misteriós, inabastable, però que alhora ens amara.
Les peces d’aquesta exposició respiren profunditats insòlites, hostils i delicades de la nostra memòria individual i col·lectiva. Revelen històries properes, estranyes, doloroses, que impregnen els territoris, que els desitgen, que s’encenen, i que separen les espessors i els cossos. Això, al final, què és? És una conversa o un reclam de vida? Aquesta dualitat de les obres, que és una mateixa cosa, es fon amb el coratge de donar nom a allò volgudament amagat. Traspua la noció d’evocar records del passat mentre es retenen en la violència del moment present, prenent forma i substància en l’espai que les acull.
Experimentar la temporalitat dels residus i de la memòria matèrica dels cossos implica també forçar l’acte d’aparèixer, exposar la seva presència. Una presència sovint sotmesa al judici i coneixement d’altri. Entre aquest murmuri, afloren veus que anomenen la pregunta i la contradicció, que emergeixen entre les ombres a vegades en silenci.
Aquesta exposició vol explorar el concepte de rastre a través de diverses imatges i significats, entenent-lo com un element plàstic, lingüístic i metafòric que cala, que impregna i que té la capacitat de resorgir com un tall.
Full de sala aquí.
Judith Adataberna ha desenvolupat el seu imaginari a través del cinema experimental, la fotografia i la vídeo-instal·lació. Es va formar en Belles Arts i va completar els seus estudis en el laboratori de cinema experimental Màster-LAV.
De pares mariners passa la seva infantesa en una bat d’ostres, desenvolupant una gran observació per la naturalesa i la seva fenomenologia. El seu interès per la psicologia i els misteris de la consciència han estat claus per a formular obres simulativas que desafien escales i llindars de la percepció. En els seus temes ha tractat els mecanismes de supervivència i l’esdevenir tecnològic plantejant preguntes sobre el desarrelament humà amb la naturalesa.
El seu treball s’ha pogut veure en festivals com Curtocircuito, PlayDoc, Filmadrid, Intersecció, LEV i espais o galeries com Sim Gallery (Reykjavik), Venice Art Projects (Venice), Chiquita room – City Screen Loop Barcelona, ETOPIA (Saragossa), MACBA “Invocacions”, Institut Cervantes, Leira Haus o La Casa Encesa.
Imagen Ensayo és un col·lectiu d’arts visuals situat a la ciutat de Barcelona que es configura entorn de l’experiència migrant, l’activisme antiracista, el feminisme crític de la blanquitud colonial i la sexe-gènere dissidència. En els seus treballs, que han oscil·lat entre l’audiovisual i la generació d’imatges amb intel·ligència artificial, conflueixen la recerca social i la comunicació política comunitària, amb èmfasi en la codificació dels arxius de frontera en el context d’un capitalisme de tall racial. El col·lectiu està integrat per la Valeria Linera i el Rodrigo Requena.
Graduada en Belles Arts per la Universitat de Castilla-la Mancha (2014), ha cursat el Màster de Producció Artística de la Universitat Politècnica de València (2016).
El seu treball mostra interès per estudis vinculats a la preservació de l’ecosistema marí i l’observació del cosmos. Investiga sobre les relacions simbòliques entre realitat i ficció, així com les idees d’error i fracàs en relació a models de pensament històrics, la continuïtat del qual és perceptible en la consciència productiva i visual contemporània. Posa en tensió conceptes com els de dispersió i velocitat amb els de durada i experiència temporal. Qüestiona l’ús dels espais i els objectes, enllaçant idees sobre renovació i deixalla amb les de reactivació i resignificació, treballant a partir d’esdeveniments aparentment insignificants. Utilitza les petjades d’una societat en continu canvi per a dur a terme una arqueologia del temps que investiga mitjançant la memòria dels espais.
Rio Molinengo és realitzador audiovisual i de so experimental. Va estudiar Belles Arts a la Facultat d’Humanitats i Arts a la Universitat Nacional de Rosario. Resideix a Barcelona des de 2017.
La seva obra com a realitzador audiovisual busca registrar el quotidià de manera experimental. Sons creats i textures es fonen en un diari de paisatges urbans, naturalesa i retrats, capturats amb la càmera en mà.
Pantea és una artista sonora i multidisciplinària iraniana que treballa amb narratives de connexió ecològica i més-que-humana; és una apassionada del medi ambient, les plantes i els aiguamolls. El seu treball inclou performances, caminades, cinema, fotografia i música. Més recentment, pantea s’ha centrat a desenvolupar una pràctica socialment compromesa explorant les possibilitats que ofereixen el so i l’escolta. pantea és la meitat del grup de disseny Studio Informal i membre de Khamoosh, un col·lectiu de recerca artística dedicat a preservar i arxivar el patrimoni sonor iranià. Ha actuat i exposat internacionalment al Regne Unit, Països Baixos, Alemanya, Bèlgica, Croàcia, Turquia, Iran i Índia.
Eva Paià és Directora Artística de la Sala d’Art Jove i Comissària Adjunta del Loop Festival 2025. Té un Màster en Estudis Avançats i una Llicenciatura en Història de l’Art, ambdós per la Universitat de Barcelona. Des del 2020, col·labora amb el Departament d’Educació del MACBA, reflexionant sobre la institució i proposant formes alternatives d’implicar i donar veu dins del museu. Ha col·laborat amb institucions com el MACBA, La Escocesa o Fabra i Coats, amb projectes com Idensitat, amb galeries com àngels barcelona i amb festivals com el Loop Festival o l’Art Nou. Ha escrit per a A*desk, El Temps de les Arts i La Maleta de Portbou.
Ha estudiat Belles Arts a la Universitat de Barcelona i a The Cooper Union for the Advancement of Science and Art a Nova York. Ha ampliat els estudis cursant el grau en Història de l’Art (UB). La seva pràctica artística recull diverses propostes audiovisuals, fotogràfiques i pictòriques en què explora i qüestiona diferents estratègies de control i domini sobre el cos, el territori o el llenguatge. Actualment, gestiona col·lectivament la Sala d’Art Jove, un espai de creació, de recerca i de formació d’artistes joves que depèn de la Generalitat de Catalunya. Des del 2021, col·labora de forma regular amb el Departament d’Educació del MACBA. Recentment, ha participat en el programa «Cultures d’Avenir», impulsat pel Centre Pompidou de París, la Haus der Kulturen der Welt de Berlín (HKW) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb el suport de l’OFAJ.