Warhol va demostrar al llarg de la seva carrera una cultura musical omnívora, dins la qual tenien cabuda tant la seva debilitat per l’òpera, la dansa o el musical de Hollywood com la música d’avantguarda i les cançons pop de qualsevol estil. De Maria Callas a Elvis Presley, de John Cage a The Velvet Underground i de Count Basie a Michael Jackson, passant per icones com Nico, Mick Jagger, John Lennon o Debbie Harry, una de les seves darreres muses.

El punt de partida d’aquesta exposició és un aspecte de la producció artística d’Andy Warhol considerat marginal fins fa ben poc: la seva aportació a la història del disseny gràfic musical. L’artista va realitzar entre el 1949 i el 1987 més de 60 portades de discos de tots els gèneres musicals. Analitzant aquests dissenys es revela que en moltes d’aquestes portades s’anticipen solucions formals i iconogràfiques que posteriorment incorporaria a la seva producció pictòrica i cinematogràfica, fet que confereix a aquests treballs un especial valor pels investigadors i que planteja lectures transversals de la seva obra.

L’exposició està estructurada en diverses seccions ordenades temàticament i cronològicament, a través de les quals es pot traçar una genealogia de les relacions entre l’art i la música popular durant la segona meitat del segle XX. En cada capítol, les portades de discos s’exhibeixen juntament amb obres sobre diferents suports: fotografies, dibuixos, serigrafies, llibres, revistes, pòsters, pel·lícules, videoinstal·lacions, screen tests, videoclips musicals i diversos objectes i documents realitzats per Andy Warhol i artistes del seu cercle, com ara Ronald Nameth, Nat Finkelstein, Fred W. McDarrah, Christopher Makos, Hervé Gloaguen, Richard Bernstein o Dan Munroe, que permeten comprendre el món en què el disseny gràfic musical i la producció plàstica i audiovisual d’aquest artista es van retroalimentar al llarg de gairebé quatre dècades.