(Somewhere between) The Wind and the Dove reuneix una obra de vídeo de llarga durada i un curtmetratge, presentats a l’espai facetat de la Fundació Enric Miralles. Què és el vent sense alguna cosa que es mogui per fer-lo visible? Com pot volar el colom sense el vent que li aixequi les ales? L’obra de Lenka Clayton i Phillip Andrew Lewis (Regne Unit/EUA) i la pel·lícula de Xavier Marrades (Catalunya) apropen l’internacional al local i ens recorden temes atemporals i maneres d’atenció, cura i memòria. Cada obra, de maneres diferents, estableix una relació amb la lògica estètica i estructural de l’EMBT i la Fundació Enric Miralles. Una relació és la raó de ser de la fundació, i aquest esperit es reflecteix en la pràctica i els temes (respectivament) d’aquestes dues obres, presentades no com un programa ni una exposició, sinó com una parella.

The Wind, 2024
Lenka Clayton, Phillip Andrew Lewis (Regne Unit i EUA)
77 min
Vídeo HD de canal únic amb so
Encàrrec del Pittsburgh (EUA) Cultural Trust
Mescla i màster de so: Simon Keep

Cucli, 2016
Xavier Marrades (Catalunya)
16 min
Direcció: Xavier Marrades. Direcció de fotografia: Oriol Colomar, Xavier Marrades. Edició: Xavier Marrades. Operador de dron: Pol Thomas Ferrero. Colorista: Enya Rodríguez. Producció: Xavier Marrades, Nanouk Films. Productor executiu: Jerome Thelia, Oriol Colomar. So: Sergi Nogué, Alejandro Castillo. Disseny gràfic: Giovanni Jubert.

The Wind és una obra de vídeo de llarga durada composta per aproximadament 1.400 fragments trobats i recopilats de la història del cinema (drames d’espies, comèdies romàntiques, westerns, etc.), cadascun mostrant la força invisible del vent. A la majoria d’escenaris, el vent no és la “figura” de l’escena, sinó que anima el rerefons. En aquesta pel·lícula, però, el vent es converteix en el centre d’atenció, mostrant-nos tot el que toca, donant-li forma mentre fa onejar la roba, mou les herbes del camp, fa girar les veletes, fa rodar herbes esmolades o belluga les branques d’un arbre.

Sovint, les imatges del vent en les pel·lícules poden indicar un to emocional o prefigurar un gir ominós. També es pot utilitzar com a pausa o transició temporal. A The Wind, aquests moments acumulats guanyen intensitat segons l’escala de vent de Beaufort, progressant des de plantes que gairebé tremolen fins a un tornado devastador que arrenca un edifici dels fonaments.

Des de fragments de mig segon fins a diversos segons, els clips es presenten amb el seu so original, acompanyat de la presència del vent. Cada fragment sonor—un crit, el cop d’una porta de cotxe, diàlegs en diferents idiomes—genera centenars de tangents narratives, creant un poema concret, un collage de sons trobats. L’experiència d’atendre a una presència invisible convida a una nova forma de consciència, acostant-se a un estat meditatiu mentre The Wind es mou a través del temps i l’espai.

Cucli és un curtmetratge i un retrat íntim d’una relació entre espècies, ambientat a Cervera (Catalunya), el poble natal de l’artista. És una pel·lícula sobre la confiança: entre un home i un ocell, però també, implícitament, entre l’artista i els seus subjectes. Segons l’artista, tot i l’abundància de coloms a la regió, les tórtores són força rares. Aquesta criatura carregada de simbolisme—símbol internacional de la pau—va aparèixer a la vida d’un parent llunyà de l’artista, Ramon, després de la mort de la seva dona, i l’acompanya en els seus trajectes de camió de llarg recorregut des de l’est d’Espanya fins a Portugal i de tornada.

Cucli explica una història amb múltiples capes sobre el poder transformador de l’amor i la companyia. “Des que va arribar la tórtora, veig la vida d’una altra manera”, diu Ramon a la pel·lícula. “He canviat radicalment.” També convida l’espectador a reflexionar sobre les seves pròpies creences en la reencarnació, la intervenció divina i el procés de sanar després d’una pèrdua.