Fent servir un principi similar al de les seves pel·lícules, Arnold proposa una revisió del gag en clau experimental. En aquest cas, però, el material audiovisual no ha estat extret de films de Hollywood en blanc i negre sinó de dibuixos animats. A partir de la seva manipulació, la innocència de les imatges se substitueix per una successió d’accions carregades d’histrionisme i violència. Els personatges apareixen fragmentats i mutilats, sempre immersos en un fons completament negre. Mans que es retorcen, llengües que es belluguen, boques que articulen sons sense sentit… Les ofensives escenes originals es transformen així en fantasmagories inquietants i esgarrifoses, plenes de frustració, agressivitat i que, en determinats moments, també semblen suggerir una desconcertant pulsió eròtica.