Aquesta exposició múltiple i deslocalitzada, repartida en diversos espais i ubicacions de la ciutat, ofereix un nou acostament al concepte de paisatge partint d’una perspectiva que va més enllà de la simple problemàtica de la representació, l’entorn o la naturalesa que ens envolta vista com un simple continent. Un passeig urbà, indomable i sempre incomplet, les ramificacions i possibles parades del qual indaguen de manera singular en les problemàtiques que amaga la nostra idea moderna de paisatge.

Per a això, la reflexió parteix del concepte d’”inapropiable”, desenvolupat pel filòsof italià Giorgio Agamben per a repensar la idea metafísica d’un món “a la disposició” de l’home i transparent al seu coneixement. A través d’una crítica de l’estatus mateix de la imatge – la seva realitat ontològica i la seva funció simbòlica-, la subversió d’un relat del Progrés merament reconfortant o el retorn a una temporalitat més existencial i fenomenològica, els artistes de la mostra proposen una nova manera, més espiritual, humil o afectiva, de ser-en-el-món, és a dir, d’entrar en relació amb el paisatge, entès com aquest entorn natural que l’home sovint ha considerat com un mer teló de fons o una escena simplement antropocèntrica.

En les obres de David Claerbout, Hans Op de Beeck, Guido van der Werve o Michael Sailstorfer, per exemple, el paisatge ja no apareix com un escenari o un horitzó a explorar, un tot aliè a l’home o una reserva d’actius per explotar, sinó com el símbol de la importància ontològica d’un estat del món (i del ser). Un espai, un pensament, una fissura que sempre s’escapa, que es perd entre els dits, inaccessible i inapropiable; fora d’aquesta esfera de l’ús i de la utilitat en la qual tendim a tancar tot en la nostra era de consum i obsolescència.

Comissariat de Aurélien Le Genissel.