The pure necessity parteix de la idea que va tenir David Claerbout de tornar-li el seu comportament original als animals de El llibre de la jungla. Una manera per a l’artista belga de desconstruir la dimensió antropocèntrica del relat de Disney al mateix temps que ofereix una reflexió sobre els mecanismes tradicionals de narració. D’aquesta forma, l’obra juga amb la idea de causa-efecte, trama i acció creant un film de 50 minuts que sembla suspès en el temps, en una espècie de limbe contemplatiu en el qual les expectatives de l’espectador es veuen sempre negades o posposades. Com altres obres seves, The Pure Necessity subverteix la relació clàssica -instaurada per la pintura- entre el fons i la forma per a denunciar la reducció simplificadora de l’entorn natural i els seus habitants a un escenari plagat de figurants al servei d’un protagonista humà.

El paisatge ja no es presenta llavors com un context funcional, plagat de signes el sentit dels quals ve donat per la racionalitat humana sinó com un món obert en el qual els esdeveniments superen un simple acostament de subjecte a objecte, plantejant una obertura existencial -d’allò inabastable- que ressona al llarg de The bee who forgot the honey, l’exposició en la qual s’enquadra aquesta instal·lació a la Casa Vicens.

Durant un període de 3 anys, David Claerbout i un equip d’artistes professionals van redissenyar minuciosament els fotogrames de la pel·lícula original a mà, un per un, i després els van assemblar per crear una pel-licula completament nova i indiferent que contrasta amb l’animació i el ritme de l’obra original. Ara sense fil narratiu, els animals es mouen enmig de la jungla com si la història, banal i absurda, la creessin ells.