The Monarch’s Game és una col·lecció de relats animats, que se succeeixen en bucles, en els quals la figura del monarca (l’au que va inspirar el logotip de Twitter) apareix atrapada a les estructures de diferents autòmats. Una vegada i una altra, es troba restringida a la lògica de moviment preconfigurat de les maquinàries, en una mena de cuc-cuc de rellotge de paret. És aquesta au mutilada dins del giny de presó digital el malnom que utilitza l’artista per suggerir la falsa llibertat a què ha estat exposat en l’entramat de la comunitat NFT de la Web 3.
El seu treball, inserit feliçment en l’àmbit criptogràfic, sota el boom de la promesa de llibertat de creació i caràcter descentralitzat de la blockchain, s’ha vist novament mutilat amb la censura. Una censura polititzada que l’assenyala com a enemic públic dels Estats Units, segons les sancions actuals que estableixen que les empreses nord-americanes no poden subministrar béns o serveis a cap usuari que resideixi en un país sancionat (a la llista se sumen Iran, Corea del Nord, Síria, Rússia, Ucraïna i Veneçuela).
The Monarch’s Game es tradueix, llavors, com un altre símptoma de la història d’esclavitud i censura interminable del (artista) cubà, basat dins i fora de Cuba, a un nivell físic o virtual.
PAOLO DE (Cuba, 1987) és un artista multimèdia, de formació autodidacta, el treball del qual es troba referenciat a la Web a partir de la identitat nominal de les plataformes digitals on s’assenta: Paolo D’Insta, Paolo De Yimeil, Paolo De Feisbeul, Paolo de Tuiter, etc. Circumscrit al media art, específicament en tendències com Crypto-Art, Game-Art, Net.Art i Video-Art, ha abordat temes relacionats amb la codependència de les xarxes socials i la seva influència en les dinàmiques de relació social, així com en la difusió i consum de la informació a la contemporaneïtat; el crypto-mercat i la tecnologia blockchain geo-regulada, els espais de censura i la falsa política de descentralització de les comunitats virtuals; la Web com a arquitectura de poder, manipulació i centre de vigilància; la identitat digital; la interacció i narratives discursives als videojocs contemporanis, entre d’altres. És considerat un dels primers artistes NFT de Cuba.
Curadora, crítica d’art i investigadora tecnocultural. MA a Comissariat d’Art Digital (ESDi) de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Llic. en Història de l’Art (Universitat de l’Havana, Facultat d’Arts i Lletres). Les seves investigacions s’han enfocat al camp dels “new media”, específicament els GameStudies. Ha impartit conferències sobre videoart, en espais com: Tallers d’Estiu a Pérez Art Museum (PAAM) a Miami; Conversant sobre Art Contemporani, de la crítica de videoart Magali Espinosa; a Xerrades Contínues a Galeria Continua; a Galeria Factoria Habana; a Asimtria (Festival de So i Vídeo experimental) al Perú; durant els Festivals Art Comic del Consell de les Arts Plàstiques de Camagüey; a GAIA 2021 (Game Arts International Assembly); Festival Tota la Teoria de l’Univers 2021 (Xile). Textos seus es poden trobar a El Oficio (Revista cubana d’art); Art Crònica; ArtonCuba i en l’Antologia d’Art Cubà.