Tot comença amb la fascinació de Gunnar Friel per Can Lis una casa construïda per Jon Utzon a Mallorca (1972) com residència de la seva família després d’haver-se convertit en un referent internacional amb la seva obra de l’Òpera de Sydney (1957-1973). Es un edifici site specific, que apareix com un espai òptic, quasi una escultura. El vídeo és una investigació personal sobre el material i la memòria, un vídeo-diari per buscar l’esperit de la casa.

Espais del dintre i de l’afora, l’efímer, els vents i les llums, els pins i les ombres, i, sobretot, la pedra de marès. Les subtileses de l’arquitecte fusionen els elements, les temperatures o els reflexos de la mar que van i venen. La sensibilitat d’Utzon es mostra amb tota la seva discreció en aquesta obra site specific. L’estima i l’escolta de l’arquitecte pel locus que l’estimulen per ordenar els quatre pavellons de la casa, i a fixar en marès les privilegiades vistes al mar seguint el camí del sol. 

El vídeo és un recorregut atent per les superfícies i els llocs, pel pas del temps i pel temps sostingut, pels dies que passen que han madurat les parets i les estàncies, El material evocat i protagonista és el marès, la pedra pròpia del lloc: Santanyí. El marès és una pedra que té, entre d’altres, unes singulars propietats sonores i musicals.

Com és habitual en les investigacions i obres de Friel, el vídeo inclou una sèrie d’entrevistes amb l’artista Xim Llompart o Francisco Cifuentes d’Aulets arquitectes (estudi d’arquitectura responsable de la rehabilitació de la casa l’any 2012). També hi ha una singular entrevista amb la filla d’Utzon, Lin. 

Amb el suport de:

Stiftung Kunstfonds Berlin

Arxiu Casa Planas, Palma de Mallorca

Ministry for Culture and Science of North-Rhine Westphalia

Utzon Archives / Aalborg University & Utzon Center, Denmark

Fundació ACA Àrea de creació acústica, Búger, Mallorca.