Trencar una nou és una acció insignificant i quotidiana. A qui se li acudiria entretenir-nos trencant nous? Però el cert és que, en la seva humilitat, aquesta acció té la capacitat de desplegar per si mateixa l’estructura d’una escena diminuta, amb les seves expectatives i el seu desenllaç. No només ens convoca amb la promesa de l’aliment; també sap recollir en un mateix punt l’atenció de tots els presents.

Davant les pretensions tot sovint fallides dels relats més ambiciosos i articulats, Lúa Coderch se situa on hi ha els petits esdeveniments que, com aquest, de manera discreta, semblen oferir-nos un lloc des d’on començar un moviment de reparació, des d’on refer les costures de la nostra vida en comú.

L’exposició desplega a l’espai de Fabra i Coats una sèrie de dispositius de captura de l’atenció, com ara una cortina-film, escultures que potser són mobles i un programa d’accions a escala reduïda per compartir amb altres, com un recull d’escenes o petites unitats de sentit que poden arribar a conformar el grau zero d’una narrativa comuna.​