VIDEOCLOOP Menu
Loop

Un dia em vaig creuar amb un meteorit

12 — 24 novembre 2019

'One Day I Stumbled Upon a Meteorite', group show. Installation view, Fabra i Coats - Contemporary Art Centre of Barcelona, LOOP Festival 2019. © Xavi Torrent
'One Day I Stumbled Upon a Meteorite', group show. Installation view, Fabra i Coats - Contemporary Art Centre of Barcelona, LOOP Festival 2019. © Xavi Torrent
Artistes
Belén Rodríguez, Irene Grau, Pedro Torres, Francisco Navarrete, Julia Llerena, María Molina Peiró, Regina De Miguel i Abel Jaramillo
Comissaris
Carolina Ciuti
Espai
Fabra i Coats-Centre d’Art Contemporani de Barcelona
Un projecte de
Co-produït per LOOP Barcelona i Fabra i Coats - Centre d'Art Contemporani
Data i horaris
12 — 24 novembre 2019 Afegir al calendari

Full de sala Un dia em vaig creuar amb un meteorit

En el breu conte «La distància de la lluna» (1965), Italo Calvino ens parla de la voluntat humana en relació amb objectius inabastables, ficcionant un univers en el qual l’espai que ens separa del satèl·lit es converteix també en metàfora dels desitjos, de les passions i de les obsessions terrestres.

Dirigir la mirada cap al cel estrellat es correspon amb aquell impuls vertical al qual els éssers humans sempre hem respost, un ímpetu del cos que revela preguntes sobre l’origen del món, la necessitat d’orientar-se i la inclinació a explorar. Així mateix, i en diferents èpoques històriques, aquesta acció ascendent ha encarnat la forma del somni utòpic, de la por a la invasió, fins a adquirir els trets d’una futura colonització interestel·lar.

Des de les primeres carreres espacials, la possibilitat d’una expansiva «territorialització» de l’univers es relaciona avui dia amb la incertesa del futur a la Terra, i d’aquesta manera es redueix l’aparent distància entre l’alteritat del cosmos i la nostra quotidianitat. És com si l’espai que habitem, «infinit, indistingible i uniforme en totes les seves direccions» (segons el diccionari Cambridge) adquirís substància física i tangible, i ens obligués a despertar-nos del nostre caminar abstret.

Quan el complex debat sobre la naturalesa de l’«espai» va explotar a principi del segle xviii s’enfrontaven dues posicions principals: la racionalista, segons la qual l’espai es corresponia amb la relació de distància o proximitat entre les coses, i l’absolutista, que l’identificava amb una entitat omnipresent i en part reconduïble a quelcom diví. Més tard, Immanuel Kant parlaria de l’espai com d’un concepte abstracte al qual l’ésser humà recorreria per donar sentit al món. D’acord amb la física contemporània, l’espai-temps vindria a ser finalment un contenidor dins del qual ens movem i fluïm, un sistema imperceptible que determina, organitza i afecta la nostra existència.

Abstraient el debat del discurs pròpiament científic i reconduint-lo cap a un context metafòric, la «mirada espacial» oferiria llavors una via per acotar la distància entre l’infinitament gran i el nostre microcosmos quotidià, interrogant aquelles qüestions que ens afecten de prop, segons un moviment a la inversa que des del cosmos interpel·li el cos. Com si, caminant distrets pel carrer, ens creuéssim amb un meteorit.

Belén Rodríguez

1981, Valladolid

Belén Rodríguez

Belén Rodríguez és Magíster Art per l’Acadèmia de Belles arts de Viena, on va estudiar amb el Professor Heimo Zobernig i llicenciada en Belles arts per la Universitat Complutense de Madrid. Ha format part en diferents Programes d’Artista en Residència internacionals com a Flora ars+natura, Bogotà, El Ranchito d’Escorxador Madrid i ArtistaXArtista a l’Havana, Hooper Projects a Los Angeles, Atelier Salzamt en Linz, Acadèmia d’Espanya a Roma, Hangar + GlogauAir a Berlín i BMUKK a Tòquio.

Algunes de les seves exposicions individuals són ‘I turn Chilli Xarxa’ en Josh Lilley, Londres 2019, ‘Paintung’, en Pati Herreriano, Valladolid 2018, ‘After Sputnik’ en Josh Lilley, Londres 2013, ‘Circa’ a Das weisse haus, Viena 2011 i ‘XXXXX’ en Galeria Parra i Romero, Madrid 2010.

La seva obra ha format part d’exposicions en institucions com CA2M, Tabacalera, Escorxador i La Casa Encesa a Madrid, Can Felipa a Barcelona, dónes weisse Haus, a Viena, Yokohama Creative Center en Yokohama i el Concert Gebouw en Bruixes entre altres.

Irene Grau

1986, Valencia

Irene Grau

Irene Grau holds her PhD in Fine Arts from the Universitat Politècnica de Valencia. In 2010 she received an Academic Excellence Scholarship, and from 2011 to 2015 a scholarship from the Spanish Ministry of Education, Culture and Sports to carry out her PhD studies. Recognized by national and international Awards such as Generaciones 2018, the 2018 Foreign Scholarship awarded by A Coruña Museum of Contemporary Art, the 2017 Mardel Visual Arts Award, as well as the 2015 PhotoEspaña Off Festival Award. In 2016, she was included in Forbes’ List “30 Artists under 30 – Europe”. Her work was the subject of individual exhibitions in European and American institutions and galleries, such as the Abroms-Engel Institute for the Visual Arts (AEIVA) in Birmingham, US; Madison Museum of Contemporary Art (MMoCA) in Madison, US; Projeto Fidalga in São Paulo, Brazil; Heike Strelow gallery in Frankfurt, Germany, and the Alcobendas Art Center in Alcobendas, Madrid, Spain; as well as in group exhibitions at La Casa Encendida in Madrid, Spain; the CaixaForum in Barcelona, Spain; the Centro de Arte dos de Mayo Museum in Móstoles (CA2M), Madrid, Spain; and at CDAN Art and Nature Centre, Huesca, Spain. Her next projects, scheduled for 2019 and 2020, will be presented at Bombón Projectsin Barcelona, Spain; IVAM (CADA) in Alcoi, Spain, the DIDAC Foundation in Santiago de Compostela, Spain / APPLETON Square in Lisbon, Portugal; and at the Cerezales Foundation Antonino y Cinia (FCAYC). Her work can be found in collections as Madison Museum of Contemporary Art (MMoCA), Madison WI, United States; CA2M Museum, Madrid, Spain; MASAVEU PETERSON Foundation, Madrid, Spain; DKV Foundation, Valencia, Spain; the OTAZU Foundation, Navarra, Spain; and in numerous private collections in Europe, Asia, and the U.S. 

Pedro Torres

www.pedrotorres.net

1982

Pedro Torres

Pedro Torres (Brasil, 1982) centra la seva pràctica artística en temes relacionats amb els conceptes de temps, distància, memòria, llenguatge i imatge, utilitzant una varietat de mitjans. Recentment ha exposat a Aragon Park II (Madrid), The Green Parrot (Barcelona), Casal Solleric (Palma de Mallorca), Centre Pàrraga* (Múrcia), CASA SEAT* / LOOP Barcelona 2020, Chiquita Room* (Barcelona), Errant. Itineraris d’art i pensament* (Església vella del Pont de Suert), Festival Poesia i+ (Caldes d’Estrach), Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona, ​​OTR. espai d’art (Madrid), Swab Barcelona, ​​Dilàlica (Barcelona), Biennal de Conca (Equador), ArtBo (Bogotà, Colòmbia), CaixaForum Barcelona, ​​BiennalSUR (Casa Nacional del Bicentenari, Buenos Aires, Argentina), Festival Embarrat (Tàrrega) , NC-art (Bogotà, Colòmbia), ARC Lisboa (Portugal), a la Galeria Travesía Cuatro i La Casa Encendida (Madrid), Galeria Luis Adelantado* (València), Biennal de Mardin (Turquia), Biennal de les Fronteres (Mèxic) ), Blueproject Foundation* i Fundació Antoni Tàpies (Barcelona). Els seus vídeos han estat projectats a diferents festivals a Europa, Amèrica del Sud i Àsia. Ha rebut premis i beques, com PostBrossa (2021), la Beca Exchange art3/Homesession (2021), els Ajuts a la Creació SOS ART/CULTURA de Vegap (2021), Convocatòria de Producció de la Fundació “la Caixa” (2020) , finalista del Premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d´Arts Visuals (2020), la beca de recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2020, 2013), el premi de producció de la Sala d´Art Jove de Barcelona (2013 ) i la beca de la Fundació Botín (2007), entre d’altres. Ha estat en residències artístiques a Skagaströnd (Islàndia), Seül (Corea del Sud), Berlín (Alemanya) i Barcelona (Espanya). Algunes de les seves obres i publicacions pertanyen a les col·leccions de MadridObert, Fundació Botín, Blueproject Foundation, col·lecció olorVISUAL, ICP New York, UPV/Col·lecció de llibres d’artista i altres col·leccions privades. Viu i treballa a Barcelona, ​​on és artista resident a Hangar, Centre de producció i investigació d’arts visuals.

*exposicions individuals

Darrera actualització 1 de novembre de 2021

 

Francisco Navarrete

1986, Chile

Francisco  Navarrete

Francisco Navarrete Sitja (1986, Xile), és Llicenciat i Màster en Arts Visuals de la Universitat de Xile. Actualment, és becari del Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA per a cursar el Programa d’Estudis Independents PEI, i pertany a la xarxa internacional TSOEG “Temporal School of Experimental Geography (UK). Des del 2015 treballa i viu a Barcelona. 

Ha participat en residències artístiques en Hangar.org (ÉS); V2_Lab for Unstable Mitjana (NL); Territori compartit, Casapoli (CL); O Espaço do Tempo (PT); Centre Huarte (ÉS); Residència Terra (en)coberta (CL); L’Asil Filangieri (IT); Festival d’Art Sonor TSONAMI (CL); Etiòpia Centre d’Art i Tecnologia (ÉS); Projecte Nord (CL); Fundació BilbaoArte (ÉS); entre altres. Actualment, participa d’un programa de residències i recerques artístiques en La Becque (CH), Centri d’Art i Natura de Farrera (ÉS) i INCOGNITUM: Circumnavegacions Contemporànies (CL/PT).

Ha exposat, individual o col·lectivament, en diferents contextos socioculturals i geogràfics de Xile, l’Argentina, Colòmbia, el Perú, Bolívia, l’Uruguai, l’Equador, Veneçuela, Cuba, Espanya, Grècia, Portugal, Itàlia, Alemanya, Polònia, França, Suïssa, Àustria, Holanda, els Estats Units, Canada, i Austràlia, entre altres.

Julia Llerena

www.juliallerena.com

1985, Sevilla

Julia Llerena

Julia Llerena va estudiar Belles arts entre  Sevilla, Barcelona i Florència. Més tard va realitzar un Màster en Recerca en Art i Creació per la UCM.

Entre les seves exposicions individuals  es troben In event of moon disaster, Fresh Window Gallery, Nova York; El tot com a objecte, Galeria RocíoSantaCruz, Barcelona; Estrat 0, Blueproject Foundation,; Els llocs d’un ardit, FACBA, Granada i Home, una qüestió global, INICIAR-TE. Recentment ha col·laborat amb la Galeria Sabrina Amrani dins de Art Banchel.

El seu treball s’ha mostrat en la Biennal de Joves Artistes d’Europa, Mediterranea 16, Ancona, Itàlia; MuVIM, València; Dóna2; Espai OTR, Madrid; CAAC, Ambaixada Espanyola a Tòquio; Espai Odèon, Colòmbia; Galeria Espai Mínim (Entreacte); LABORAL (Gijón); Rodriguez Gallery, Pozan, entre altres.

Entre les beques i premis que ha obtingut destaquen Laboratori Bretxa, La Paz, Baixa Califòrnia Sud, Mèxic; Beca de Creació Injuve 2015, Circuits d’Arts Plàstiques o  Beca de Producció de la Comunitat de Madrid.

María Molina Peiró

María Molina Peiró

María Molina Peiró és artista audiovisual i cineasta. El seu treball ha estat exhibit internacionalment tant en sales d’art com en festivals de cinema com el International Film Festival Rotterdam IFFR, Rencontres Internationales, BFI London Film Festival, Haus der Kulturen der Welt, International Film Festival Oberhausen, Louvre Museum, EYE Film Museum, ISEA Korea, Indie Lisboa International Film Festival, Washington National Gallery, London Science Museum, National Museum of Modern and Contemporary Art (MMCA) Seoul, CCCB, LOOP Videoart Festival, Hong-Gah Museum (Taipei), MATADERO (Madrid), Vilnius National Gallery o Taiwan Video Art Biennale entre molts altres.

La seva pel·lícula i instal·lacions exploren realitats en capes que connecten als humans, la tecnologia i la naturalesa. S’interessa especialment pels sistemes de memòria (de la geologia a la memòria digital) i la relació entre el cinema i la ciència.

María és llicenciada en Belles arts per la Universitat de Sevilla i es va graduar Cum laude en el Màster of Film de la Netherland Film Academy.

Regina De Miguel

www.reginademiguel.net

1977, Málaga

Regina De Miguel

La seva pràctica artística interdisciplinària es caracteritza per la investigació i el desenvolupament de processos destinats a la producció de coneixement i objectes híbrids. L’anàlisi crítica de la suposada objectivitat dels dispositius de representació de la ciència, així com de les condicions de producció de coneixement científic és un dels principals eixos discursius del seu treball. Des d’un enfocament metòdic, estableix complexes xarxes de connexions que, al mateix temps, es nodreixen de filosofia de la ciència, ecofeminisme, ficció especulativa i terror, per donar lloc a desplaçaments teòrics, existencials i poètics que operen des de la fragilitat com una forma de resistència.

Ha realitzat exposicions individuals a: Rising Anxiety, Maisterravalbuena Gallery; I’m part of this fractured frontier, C3A Córdoba, 2018; Aura Nera, Arts Santa Mónica, Barcelona, 2016; Ansible, Maisterravalbuena Gallery, Madrid, 2015; All knowledge is enveloped in darkness, Kunsthalle Sao Paulo, 2014; Nouvelle Science Vague Fiction, General Public, Berlin 2011, El aire aún no respirado, MUSAC, León 2008, entre d’altres.

Última actualització el 20 de setembre 2021

Abel Jaramillo

cargocollective.com/abeljaramillo

1993, Badajoz

Abel Jaramillo

Graduat en Belles Arts per la Universidad de Castilla la Mancha i la Universidade de Lisboa (Portugal) i Máster en Arte Contemporáneo, Tecnológico y Performativo per la Universidad del País Vasco. Ha mostrat el seu treball de manera individual a la Galería Fran Reus (Mallorca), Estrany – de la Mota (Barcelona), Hypercorps (Brusel·les) i Aldama Fabre (Bilbao) i de manera col·lectiva a la Sala Amadís, Centro Centro (Madrid), Centro Cultural Montehermoso (Vitoria – Gasteiz), Fundación BilbaoArte (Bilbao), Galería Fran Reus (Mallorca), Francesco Pantaleone Gallery (Palermo), MAC (A Coruña), Lo Pati (Amposta), La Capella, Fabra i Coats, Can Felipa o Sant Andreu Contemporani (Barcelona), entre d’altres. Ha realitzat residències a Fundación BilbaoArte (Bilbao), Ruber Contemporanea (Palermo), Hypercorps (Bruselas), L’Estruch (Sabadell) i Hangar (Lisboa) i ha rebut premis i beques com Open Studio – Comunidad de Madrid, Ayudas Injuve 2017, Ayudas Artistas Visuales de Extremadura 2018 o FACBA 2020.

Carolina Ciuti

1990, Pistoia

Carolina Ciuti

Carolina Ciuti is a contemporary art curator and researcher in the fields of visual and performing arts. She holds a BA in History and Preservation of the Artistic Heritage from the University of Florence (2009-2012) and an MA in Contemporary Art from the Sotheby’s Institute of Art in London (2013-2015). During her university training, she collaborated with the Collezione Gori: Fattoria di Celle (Pistoia) and the artists residency Villa Lena (Pisa), being respectively in charge of the educational proposals, the guided tours and the assistance to the director. She currently serves as artistic director of the LOOP video art festival in Barcelona, ​​where she started working in 2015 as a curator. At LOOP, she has produced exhibitions, film programmes and performances by internationally recognised artists such as: Regina de Miguel, Agnes Meyer-Brandis, Aleksandra Mir, Muntadas, Steina and Woody Vasulka and Anton Vidokle. She curated the group exhibitions And If Seeing Was Fire (Filmoteca de Catalunya, Barcelona, 2020), One Day I Stumbled Upon A Meteorite (Fabra i Coats – Contemporary Art Centre of Barcelona, 2019), PRODUCE, PRODUCE, PRODUCED (Real Cercle Artístic, Barcelona, 2018), the projects Francesca Banchelli: Before The Name (MACBA, Barcelona, 2016) and TRANSEUROPE EXPRESS (OfficeCafè, Pistoia, 2015), as well as the video programmes presented by LOOP at Cinéphèmère-FIAC Paris (editions 2017, 2018, 2019). She edited the publications One Day I Stumbled Upon a Meteorite (exhibition catalogue, stuffinabook, 2020), I Have A Friend Who Knows Someone Who Bought a Video, Once (LOOP Barcelona, ​​Mousse Publishing, 2016) and Before The Name: a book on an itinerant performance project. (RAM Editions, 2018). Ciuti is a permanent collaborator of the magazine of contemporary culture La Maleta de Portbou and she frequently contributes to the art catalogues of the publishing house Istituto Italiano Edizioni ATLAS. In 2017, she co-founded the art collective CRiB to create hybrid projects straddling the visual arts, theatre and performance. Whether through writing, curating, or research, all of Carolina’s projects denote a deep interest in the notion of ‘time’ in all its facets, its representation in the philosophical and cultural sphere, and its influence on the construction of identities.

Last update 3rd October 2020