Lightning Dance investiga com les tempestes elèctriques influeixen en el imaginari del cos. Per fer-ho, Cecilia Bengolea va col·laborar amb diversos joves jamaicans que ballaven coreografies en solitari i en grup mentre plovia a bots i barrals. En l’obra, els ballarins pugen a l’escenari central i comencen a ballar dancehall jamaicà, un estil de dansa altament sexual que Bengolea considera infós de poders de sanació.

La cruesa de l’entorn combinada amb la il·luminació en blanc i negre ressalten el dinamisme dels intèrprets i captiven la mirada de l’espectador. Alhora, els sons de la tempesta se sincronitzen amb els ritmes de la coreografia. En aquest instant, l’únic que queda de la música dancehall és la base de fons, de baixa freqüència, amplificada per la intensitat de la coreografia. Lightning Dance dissol les fronteres entre el que és natura i el que és humà i aconsegueix canalitzar la vida a través del moviment i de la llum.

Cecilia Bengolea és una artista multidisciplinària que investiga l’antropologia de les formes de dansa comunitària. S’interessa especialment per la relació amb la natura, els elements, les creences animistes i la figuració coreografiada. Bengolea col·labora sovint amb altres artistes a fi d’ampliar el seu repertori d’obres. Percep la dansa i la performance com una escultura animada que li permet convertir-se tant en subjecte, com en objecte del seu propi treball.