Ambientat en l’immens paisatge d’un abocador a 60 quilòmetres de Diyarbakir, aquest film explora la intersecció entre la cultura de consum, la crisi ambiental i la resistència creativa. Centrat en 4 a 6 dones, inclosa una cantant tradicional kurda dengbêj, el projecte transforma materials descartats en instruments improvisats, fusionant ritme, performance i cant. A través d’aquests actes, les dones donen nova veu a objectes considerats sense valor, reclamant el residu com un lloc de renovació i expressió. El film qüestiona la noció de residu com a finalitat, revelant el seu potencial per contenir memòria, significat i advertiments ecològics. Al seu cor, el projecte amplifica les històries silencioses enterrades a l’abocador, oferint una resposta poètica a la violència del sobreconsum i a la resiliència tant de la natura com de la cultura.