Celebration mostra la «festivitat» del ritual de la celebració, l’instant en què culmina la repressió a què estem sotmesos a diari. L’obra mostra homes d’uniforme ballant amb indiferència. No entenem qui són, per què estan junts o què passarà després. Tot i ballar junts, però, evoquen una forta sensació que cada un d’ells manté el seu espai personal, completament alienats de la resta. L’espectador tarda a adonar-se que el vertader repte visual és l’absurditat de l’escena. No es tracta d’un crit d’empatia que permet mantenir la distància, sinó d’un diagnòstic per als espectadors. De fet, la distància desapareix tan bon punt ens adonem que la imatge aparentment «imaginada» que observem descriu, en realitat, el malson de la societat real. En aquesta celebració convencional, no hi ha alegria i els senyals de diversió no arriben. Per tant, l’absurd segueix sent inherent a aquests rituals; es tracta d’una tradició devorada pels cucs.

Nascuda el 1985, Polina Kanis es va llicenciar a la Universitat Pedagògica Estatal d’Herzen i a l’Escola d’Art de Ródtxenko (Rússia). Les situacions coreografiades que presenta són símbol de l’època en què viu i incorporen un sentit de «nostàlgia robada» barrejada amb el do de l’oportunitat. La posada en escena de Kanis reinventa els rituals i analitza les dinàmiques de poders que afloren en els individus quan estan en grup. L’artista exhibeix estructures trencades mitjançant la rutina, el ritme i la repetició. La formació pedagògica i l’habilitat per treballar amb grups de Kanis la converteix en la catalitzadora de totes les accions.