Els elements clau de l’electrònica, com els semiconductors i els components de pantalla, es produeixen en “sales netes”, espais on les condicions ambientals, com la pols, es controlen. No obstant això, els treballadors d’aquestes sales netes i desinfectades sovint estan exposats a substàncies químiques que són seriosament perilloses per a la seva salut. A diferència de les catàstrofes immediates, les malalties causades per l’acumulació de substàncies químiques sovint passen desapercebudes i es desenvolupen lentament al llarg de generacions.
Quina era aquella olor agra però dolça? Vol dir “net” que només es maximitza l’estabilitat de la producció mentre es passa per alt la seguretat del cos? Irònicament, només les memòries dels cossos i les lleus olors de les substàncies que passen per les sales netes demostren la toxicitat invisible i els perills d’aquests llocs de tecnologia d’avantguarda.
Colorless Odorless segueix els registres laborals i els materials d’arxiu de les víctimes dels perills biològics dels semiconductors per traçar les olors i accions de les substàncies que les càmeres no poden capturar. Per fer-ho, es poden escoltar les veus de dones asiàtiques i treballadores migrants, que són les més exposades a aquesta vulnerabilitat. Els testimonis del passat es superposen als símptomes actuals, i el desastre es perpetua en altres cossos i llocs. A mesura que les corporacions multinacionals traslladen les fàbriques a països en desenvolupament per reduir no només els costos laborals, sinó també els costos de l’aplicació d’estàndards de seguretat i de resposta a la regulació, els desastres industrials es produeixen a escala global.
Potser el futur no és una projecció abstracta, sinó alguna cosa entrellaçada amb cossos i matèria específics. A mesura que les indústries de tecnologies d’avantguarda obren camí en la globalització del risc i l’explotació en llocs de treball cada cop més externalitzats, Colorless Odorless intenta traçar el terreny de la solidaritat entre les víctimes, activistes i sindicats de treballadors davant aquests riscos i explotació.
Eunhee Lee (born in 1990, South Korea) creates experimental and documentary videos that explore the relationship between the individual, the image, and technology within a social context. Technology is not only a product of science but also a complex composition of various political and economic interests. The practice of observing these phenomena is an ongoing attempt to understand the strange and absurd world we currently live in. Eunhee Lee received an Absolvent and Meisterschüler in Fine Arts from the Universität der Künste Berlin and earned a Master’s degree in Fine Arts from the Korea National University of Arts. Based in Seoul, Lee has held solo exhibitions at Doosan Gallery (2023), The Reference (2021), CR Collective (2020), Open Circuit (2017), and Space291 (2016), and has participated in group exhibitions at the Seoul Museum of Art (2022), National Museum of Modern and Contemporary Art, Seoul (2022-2021), ARKO Art Center (2020), Busan Museum of Contemporary Art (2019), and many others. Her films have been screened at the DMZ Documentary Film Festival (2022), the EXiS Film Festival (2018/2019), and the Seoul International New Media Festival. She is the winner of the Han Nefkens Foundation – Loop Barcelona Video Art Production Grant 2023.