El punt de partida de Double Talk, el vídeo de dos canals de Tao Hui, és la història d’un actor mort. A mesura que s’entrellacen diferents nivells de narració i anàlisi -una pràctica habitual de Hui-, però, l’obra acaba involucrant l’espectador tant en la trama com en la manera en què està explicada. Ambdós vídeos estan un al costat de l’altre. Un d’ells mostra una persona acompanyada de periodistes amb micròfons i càmeres. Visiten diversos llocs: un hospital, un restaurant, una ciutat i un escenari. Per la narració ens assabentem que es tracta d’un actor que ha mort i que les imatges pertanyen a llocs significatius de la seva vida.

L’altre vídeo mostra una aula fosca: un professor i els seus alumnes estan veient una pel·lícula de l’actor. Les intervencions ocasionals del professor suggereixen que està impartint una classe de periodisme. En efecte, l’espectador de Double Talk es converteix alhora en un dels alumnes de l’aula i en un dels paparazzis que persegueixen l’actor. Hui hi afegeix una altra complicació addicional, i és que l’actor, alhora, està parlant de la seva mort. Es converteix així en una figura fantasmal. L’espectador, doncs, s’ha de qüestionar les imatges a un altre nivell: hem de creure en els fantasmes?

Tao Hui es va llicenciar-se en Belles Arts a l’Institut de Belles Arts de Sichuan el 2010. Actualment viu i treballa a Pequín. Conegut principalment per les seves videoinstal·lacions immersives, Tao Hui trenca els límits de la ficció i la realitat per abordar qüestions relacionades amb la cultura i la identitat. Les seves obres són viscerals i provocatives, però també aclaridores i plenes de poder emocional. Sovint generen la sensació d’estar «fora de lloc» i aconsegueixen que l’espectador es confronti amb la seva història cultural, formes de vida i identitats socials.