El Reparo
Fito Conesa
House of Chappaz & JOEY RAMONE,
- Artist
- Fito Conesa
- Títol
- El Reparo
- Galeria
- House of Chappaz & JOEY RAMONE
- Any
- 2021
- Fomart tècnic
- 5 min
- Format & Tècnica
Video HD
- Courtesy
- Fotos
La mineria i l’abús al qual es va sotmetre la terra han convertit La Unión (Cartagena) en una zona en guaret perenne. L’energia eòlica envaeix el paisatge intentant equilibrar en va el verí injectat a la roca.
Existeixen múltiples capes de detalls en aquesta obra; per exemple, el títol fa referència directa a una beguda típica consumida pels miners de la Serra Minera, abans de començar o després de finalitzar la seva dura jornada laboral. Una mescla de brandi i vi dolç que els mitigava el fred matiner.
La Lola intenta alleugerir la situació de desequilibri creada entre les tasques mineres i la cura de la pròpia terra. Hi ha moltes maneres d’encarnar els terratrèmols viscuts i disminuir la seva vibració fins transformar-la en una ona musical. Hi ha moltes casualitats que poden partir-te en dos per la seva arbitrarietat i imprevisibilitat.
La terra va cedir el paisatge al record.
Stills
Fito Conesa
- Artist
1980
Fito Conesa studied Fine Arts at the University of Barcelona, the city where he lives and works. With a multifaceted work that encompasses installation, video and sound exploration, some of his works are conceived as an exhibition of the artist himself and his geographical context of origin; others incorporate different elements of cultural history and the contemporary world; and others dissect the everyday.
Since 2008, he has exhibited in spaces such as the Aparador del Museu Abelló in Mollet del Vallès (2008), CaixaForum in Tarragona (2009), Centro Cultural Español in Santo Domingo, Dominican Republic (2014), La Naval in Cartagena (2015) and Espai 13 at the Fundació Joan Miró in Barcelona (2018). His work can be found in collections such as the Fundació Banc Sabadell, the University of Granada, the City Council of Valls and MACBA in Barcelona.
Vídeos d'artista relacionats
Première
- Artist
- Fito Conesa
- Títol
- Anòxia. Un preludi constant
- Any
- 2023
- Premi de Video Creacció la Xarxa i Loop 2023
Els creuers travessen el Mediterrani des de Barcelona unint punts en un entramat de capritxoses constel·lacions, com els qui uneixen números en un passatemps de manera reiterada una vegada i una altra fins que el paper s’esquerda. El negacionisme tardocapitalista és en realitat la conseqüència natural de la nostra por a no saber gestionar el col·lapse, el canvi, les males notícies. No som capaços d’entendre l’acció i el moviment més enllà de la culpa que ens bloqueja.
Anòxia. Un preludi constant és una òpera que, de manera gradual, va relatant algunes de les problemàtiques més evidents a les quals s’ha sotmès la mar Mediterrània; un cant visual que expandeix la nostra qüestionable convivència i narra en glissandos tèrmics les foscors que s’esdevenen però que no s’estanquen en la fatalitat com a única melodia possible. És un treball audiovisual construït en diferents fases, amb veus diverses, sensibilitats múltiples i complicitats reals; una naumaquia en tres actes.
L’exposició en les instal·lacions que tindrà lloc al Centre d’Art Tecla Sala es divideix en dues parts. Una avantsala a manera d’obertura a la peça principal que dona títol al projecte i d’altra banda, la projecció d’aquesta òpera preval en una pantalla de gran format situada a la part posterior de la sala. En l’espai d’obertura o pròleg es podrà veure i consultar tot el material de procés i preparació, tant de la part compositiva com de la conceptual.
Aquest material prové de múltiples arxius municipals i museístics i juntament amb les partitures i altres elements/objectes (plans, textos, petites escultures, hemeroteca que han anat apareixent al llarg de la recerca) situaran a l’espectador en un marc conceptual, emocional i polític específic.
Anòxia, una òpera en tres actes proposa diferents acostaments a les problemàtiques actuals de la mar Mediterrània.
*L’anòxia és la manca (o gairebé manca) d’oxigen respirable en les cèl·lules, els teixits d’un organisme o en un sistema aquàtic.
Related galleries
House of Chappaz & JOEY RAMONE
House of Chappaz
House of Chappaz neix de l’evolució i la transformació que ha experimentat la galeria Espai Tactel tant a nivell laboral com personal des de la seva fundació el 2011, la qual ha mantingut la seva essència però ha ampliat el seu camp d’acció. Aquesta transformació s’ha donat d’una manera natural, i el seu objectiu és que la galeria fundada a València per Ismaël Chappaz, i a la qual el 2018 es van afegir Oriol Armengou i Ferran Mitjans (Toormix), segueixi creixent, expandint-se i creant noves aliances per seguir difonent les seves línies d’acció i les seves idees a la recerca de l’art contemporani més actual.
Seguint les línies marcades pel projecte anterior, i centrant-se en temes com el futur, les teories de gènere, l’estètica contemporània i molts altres, House of Chappaz és un projecte que evoluciona amb el temps a través del risc i la aposta per joves (i no tan joves) talents molt prometedors.
JOEY RAMONE
JOEY RAMONE va ser fundada el 2012 per l’artista grega Kiki Petratou i el col·leccionista holandès Hans Bakker. La galeria, la qual ens agrada anomenar “Half Artist-Run Gallery”, ha apostat per desenvolupar un ambiciós i vibrant programa multidisciplinari i intergeneracional. Presenta artistes nacionals i internacionals que fan ús de diversos mitjans per explorar temes sociopolítics, culturals i tecnològics contemporanis.
El 2016, la galeria va entrar en una nova fase en duplicar el seu espai. Això no només va fomentar la interacció entre els artistes, les galeries i el nostre públic, sinó que també va crear nous formats d’exposició i col·laboració. A més del seu programa regular, que consta de sis exposicions individuals a l’any, la galeria ha anat desenvolupant un programa paral·lel irregular, que inclou exposicions col·lectives comissariades, xerrades d’artistes, conferències, projeccions de pel·lícules, performances i col·laboració en projectes. L’objectiu és oferir una plataforma per a l’art contemporani i el discurs, combinant els atributs tant d’una galeria convencional (que facilita el desenvolupament a llarg termini de les carreres dels artistes) com d’un enfocament més basat en el contingut i el context d’una iniciativa sense ànim de lucre.