Aquesta obra d’art generativa ha estat creada utilitzant dades d’espectroscòpia del Telescopi Espacial James Webb (JWST), específicament d’exoplanetes que transiten per davant de les seves estrelles amfitriones. L’espectroscòpia és una tècnica fonamental en astrofísica que analitza com la llum és absorbida i emesa per diferents elements. Quan un exoplaneta passa per davant de la seva estrella, part de la llum estel·lar es filtra a través de l’atmosfera del planeta, on certes longituds d’ona són absorbides per elements com l’aigua, el metà i el diòxid de carboni. El resultat és una empremta espectral: un patró de colors i buits que revela la composició de mons llunyans.

Aquesta obra tradueix directament les dades espectrals del JWST en una experiència visual basada en el temps i guiada pel color. Els colors de la peça provenen de dades espectrals reals recollides d’exoplanetes, cosa que garanteix una precisió científica en la representació de les seves atmosferes. El moviment dins de l’obra està dictat per dades temporals corresponents a l’òrbita de cada planeta, mentre que l’escala de les formes ve determinada per la intensitat de la llum recollida durant l’observació. A diferència de moltes obres d’art generatiu, que sovint comencen amb un conjunt arbitrari de paràmetres i evolucionen segons regles preestablertes, aquesta obra adopta un enfocament fonamentalment diferent. L’algorisme comença amb l’atzar, però en lloc d’evolucionar lliurement des d’aquest punt de partida, busca contínuament un conjunt específic de dades espectrals. L’algorisme intenta fer coincidir les empremtes espectrals conegudes dels exoplanetes, fent que la seva evolució sigui intencionada i no purament estocàstica.

Aquest procés generatiu basat en la cerca reflecteix conceptualment l’esforç científic d’identificar biofirmes a les atmosferes exoplanetàries. Igual que els astrònoms analitzen dades espectrals per detectar la presència d’aigua i altres possibles indicadors de vida, l’algorisme d’aquesta obra no només genera patrons, sinó que intenta resoldre’ls. El procés generatiu és, així, una inversió dels mètodes tradicionals: en lloc de començar amb paràmetres fixos i permetre que l’atzar evolucioni, el sistema parteix del caos per filtrar-se cap a una veritat científica existent.

Combinant dades científiques amb algorismes generatius, aquesta peça connecta la computació, l’observació i la interpretació artística. Funciona tant com una representació de la nostra recerca de vida més enllà de la Terra com una meditació sobre com el descobriment estructurat pot emergir d’uns inicis caòtics. El resultat és una obra d’art que no només s’inspira en la ciència, sinó que està intrínsecament connectada a ella, permetent a l’espectador interactuar amb les signatures espectrals de mons llunyans mitjançant un llenguatge visual de llum, color i temps.

Aquesta peça ha estat creada en coordinació amb científics i enginyers de NASA Goddard i del Space Telescope Science Institute.

Dra. Sarah Kendrew – Científica d’Instrumentació i Calibratge de l’Agència Espacial Europea (ESA) a l’STScI, donant suport a les operacions científiques de l’instrument MIRI a bord del JWST.

Dr. Christopher Evans – Cap de l’oficina de l’Agència Espacial Europea (ESA) al Space Telescope Science Institute. El Dr. Chris Evans supervisa tot el personal de l’ESA que dona suport al Telescopi Espacial Hubble i al Telescopi Espacial James Webb.