Staging Silence (3) és la tercera i última entrega d’una sèrie de pel·lícules individuals, totes elles creades sota els mateixos principis. En les tres pel·lícules, dos parells de mans anònimes construeixen i deconstrueixen interiors i paisatges ficticis en un mini set de només tres metres quadrats. En els films, l’espectador viatja visualment per llocs despoblats, enigmàtics i sovint malenconiosos. Alhora, però, es tracta de llocs juganers, recreats a petita escala, que es construeixen i s’enderroquen davant l’ull de la càmera. Els parells de mans anònimes ―que actuen com un deus ex machina dual―, decideixen sobre la vida i la mort o la plenitud i la decadència en cadascun dels llocs que evoquen.

Els paisatges i interiors que l’espectador observa en els documentals estan plens de referències culturals i subculturals. Tots ells tracten temes històrics i actuals sobre la manera com l’home «humanitza» l’espai obert ―a través de l’arquitectura i la natura―, en un intent de crear sentit, identitat i interacció lògica amb el temps. Aquesta pel·lícula inclou, per primera vegada a la sèrie, referències clares a les instal·lacions immersives i a les escultures de mida natural que l’artista, Op de Beeck, produeix normalment. El film va acompanyat d’una partitura inspirada en les imatges que es projecten, composta i interpretada pel compositor i músic electrònic Scanner (Robin Rimbaud).

Hans Op de Beeck ofereix una reflexió sobre la complexitat de la societat i els conceptes universals de «significat» i «mortalitat». Op de Beeck considera l’home com un ésser que escenifica el món que l’envolta d’una manera tragicòmica. L’artista vol, sobretot, estimular els sentits de l’espectador i convidar-lo a experimentar cada imatge.